Dissabte 11 d'abril 2020

Vint i nou dies de confinament

Penso molt amb la gent que ens ha deixat i també amb les persones que han perdut familiars i no han pogut acomiadar-se d'ell de cap manera. Us deixo enllaç d'un post on explicava les fases del dol.

Tota aquesta gent que ha passat aquests moments tan dolorosos de perdre la persona o persones que estimaven sense acomiadar-se'n, de bon segur han sentit o senten dins seu, angoixa, ràbia, impotència, desolació i fins i tot el pensament de què això que els hi ha passat és del tot injust i que no hi ha dret de què passin fets com aquests.

Cal que no neguem el que està passant tant a nivell emocional com psíquic, cal que reconeguem tot allò que sentim i si tenim necessitat de plorar, cridar, enrabiar-nos, hem de deixar que això passi- És del tot normal aquesta reacció i millor deixar-la anar que tancar a dins nostre, ja que això ens farà baixar el sistema immunitari, i en aquests moments, és el menys recomanable. Hem d'estar forts perquè aquest virus està mutant per moments i els sanitaris van aprenent a mesura que es troben els casos clínics i encara no han trobat la manera com resoldre favorablement, la malaltia en el menys temps possible i amb menys pèrdues humanes.

És normal que ens trobem malament, que tinguem puges i baixes del nostre estat d'ànim, que ens sentim indefensos, que els nostres pensaments vagin contínuament cap aquell familiar, amic, que ens ha deixat i del qual no ens hem pogut acomiadar com cal, per a ell i per a nosaltres.

Aquest buit per la pèrdua d'un ser estimat ens durarà un temps i podria anar bé, fer com una mena de cerimònia de comiat entre família/amics, una cerimònia que serà a distància perquè tots els membres estan confinats cadascú a casa seva.

També aniria bé que cadascú escriguis una carta recordant tot el de bo que ens ha aportat aquella persona que ja no hi és, , quedar mitjançant eines digitals com potser skype, wats, telegram, i determinar una hora perquè tots els íntims estiguin connectats i expressar o llegir la carta i compartir les emocions o sentiments en grup.

Una altra opció seria fer una roda, tots també a la mateixa hora, cadascú a casa seva, és evident, encendre una espelma blanca o varies, tot fent una roda i deixar fins que s'apagui i cadascú individualment fer el comiat de la persona, que ja no hi és. Mès tard, podeu comentar entre vosaltres el que heu viscut o sentit.

També ens podria ajudar, posar música que sabíem que a ell/a, escoltava i tot pensant amb ell e manera positiva recordem els moments viscuts i el deixem marxar en pau.

Tot i això de bon segur que quan tot aquest mal son hagi acabat cadascú buscarà la manera de fer un acomiadament o una cerimònia que trobi adequada o que necessiti per a completar el seu dol.

I sobretot, no us enfonseu i no entreu en bucle, penseu que això ha vingut de fora i vosaltres no heu pogut fer res millor, del que heu fet.
Petits consells:
  • Expressa el que sents i el que penses amb gent de la teva confiança.
  • Busca moments de pau i relaxat amb música o meditacions.
  • Procura seguir amb les teves rutines per anar recuperant la tranquil·litat.

Si necessites parlar amb mi, o penses que et puc acompanyar en aquest moment, no dubtis a posar-te en contacte amb mi. A vegades sentir que pots parlar amb confiança amb algú que t'escolta és molt necessari.

La teva Coach
Montserrat

2 comentaris:

Rosa BIJUNICA ha dit...

Gràcies ♥️

Coach.aktiva ha dit...

Jo si que estic agraïda a tothom que em deixa comentaris al blog. Això m'ajuda a seguir endavant, sense flaquejar.

Gàcies,gràcies, gràcies.
Montserrat

En els moments de crisis, només la imaginació és mès important que el coneixement.
Albert Einstein