El dol, la pèrdua

Les pèrdues
Hi ha moments en el camí de la nostra vida que ens trobem davant  pèrdues inesperades o trencaments no esperats i això fa que reaccionem davant aquest fet de diferents maneres.amb tristessa, amb por, amb aillament. 

Podem dir que les pèrdues es poden donar en situacions laborals, familiars, personals, no hi ha un tipus determinat de pèrdua, cadascú ho experimenta d'una manera personal i perquè no, única. Totes les pèrdues per petites que siguin, tenen un abast emocional i dolorós en cadascú de nosaltres, que tenim que resoldre. 

Pot ser que se'ns hagi trencat un objecte petit i insignificant però molt valuós emocionalment per a nosaltres perquè ens l'havia regalat una persona que ara ja no és amb nosaltres i que difícilment la podrem substituir perquè era feta a mà. Altres causes poden ser, pèrdua de feina, suspendre una oposició o examen, decés d'una familiar o persona propera, bé, no cal escriure totes les causes de dol, tothom ja coneix les seves, oi?

Segons els estudis fets per. Elizabeth Kübler-Ross, psiquiatra especialitzada a ajudar a morir dignament les persones, les classifica en cinc fases o etapes emocionals, pels quals passa la persona quan s'està morint, que són semblants al que li pot passar a la persona que es queda sola o pels altres motius dels quals hem parlat abans.

Fases:

1. Fase de negació, de xoc, la persona que`rep la notícia, no dóna crèdit a què sent. No ha assimilat la pèrdua, d'una feina, d'un objecte, d'una persona estimada. Això no vol dir que no conegui la realitat, sinó que té un stress posttraumàtic,  La reacció emocional experimentada implica una resposta de por, desesperança u horror intensos. És una fase en la qual ens fem moltes preguntes a les quals no trobem resposta.

2. Fase d'ira, ràbia, d'emprenyament: la manifesta de diferents maneres o bé en contra d'unaltre ser estimat,perquè pensem que no l'ha cuidat bé o no ha fet bé el que havia de fer. Bé ens enfadem amb nosaltres mateixos per no haver fet més del que hem fet, o no haver previst el desenvolupament dels fets. En altres casos ens enfadem amb la persona que ens està deixant o ja ens ha deixat...

3. Fase de Negociació: Sembla que si negociem i fem promeses, la pèrdua no arribarà: "faré el camí de Santiago si se'n surt...", "prometo que el meu comportament sera diferent, etc, etc, D'aqueta manera amb aquets pensaments,  expressions intentem  alleujar el dolor, el mal que ens fa enfronta la pèrdua .Tot son estratègies per tal de fugir de la situació.

4. Fase de depressió: . És una fase profunda on la tristor, la sensació de solitud, de què potser la vida no té sentit i fer les coses de cada dia ens suposa suposa  un gran esforç. Costa aixecar-se, menjar, tenir relacions socials, i sortir al carrer. Ens agradas estar aillats i en silenci per sentir aquest dolor tant proofund que sentim i tot i que ens volen ajudar els hi costa molt arribar a nosaltres.

5. Fase d'acceptació: que acceptem en cap cas  vol dir que ens conformem i acceptem la pèrdua. Si no vol dir que aprenem de mica en mica a viure sense la persona, cosa  o situacio que hem perdut. Acceptem aquesta absència, aquest buit i tornem a la nostra vida, a la nostra quotidianitat.

Amb aquetes cinc fases , he volgut parlar del dol, ja que aquest en si mateix és un procès que s'ha de fer,  si es vol resoldre la situació correctament per afrontar el dia a dia. Espero que us hagi servit per comprendre aquests moments que molts de nosaltres hem passat tot i no ser.ne del tot conscients.

Molt bon dimarts.
La teva Coach.