Trenta dies de confinament
La vida segueix el seu ritme cada dia, tan bon punt surt el sol.
Nosaltres anem seguint confinats a casa i esperant amb delit el dia que
puguem sortir lliurement pels carrers de la nostra ciutat, així com
pujar dalt del cotxe cap a les nostres muntanyes, platges, boscos a
respirar aquella alenada d'aire que fa temps que no respirem, sense horaris ni destí, fluint amb la natura i allà on ens portin els nostres sentits.
Tots aquests pensaments i preguntes em faig a moments, tancada dins les quatre parets del meu pis, encara que sóc afortunada perque tinc un balcó, d'aquells que molts arquitectes diuen que no serveixen per a res i és espai perdut. Doncs jo ,
no sabeu que contenta estic de tenir aquest balcó, i poder seure les
tardes que fa bo a llegir una estona, mentre el sol m'acarona l'esquena. i caminar al mati pel balcó tot mirant les plantes i el carrers buits de la ciutat, amb pocs vehicles i menys persones..
Per tot i això i molt més, és pel que dono gràcies a la vida, encara que us haig de dir, que no pensava viure una experiència com la que estem vivint tots plegats. Espero i desitjo que la salut estigui al vostre costat avui i sempre i que aviat ben aviat ens puguem saludar pels carrers i camins amb alegria cordialitat. i molt d'amor.
Una abraçada virtual des del meu confinament.
La teva Coach
Montserrat
Recordes el soroll del mar?
Sents la remor de les fulles del bosc quan fa vent?
Sents el cant dels ocells?
Quant de temps fa que no escoltes les granotes?
Com és l'olor de la pluja quan cau?
T'agrada ballar sota la pluja?
Per tot i això i molt més, és pel que dono gràcies a la vida, encara que us haig de dir, que no pensava viure una experiència com la que estem vivint tots plegats. Espero i desitjo que la salut estigui al vostre costat avui i sempre i que aviat ben aviat ens puguem saludar pels carrers i camins amb alegria cordialitat. i molt d'amor.
Una abraçada virtual des del meu confinament.
La teva Coach
Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada