Avui una faula d'unes granotes, per aplicar a les nostres vides.
Si posem una granota en una olla d'aigua bullent, immediatament intenta sortir. Però si posem la granota en aigua a la temperatura ambient, i no l'espantem, es queda tranquil·la. Quan la temperatura s'eleva de 21 a 26 graus, la granota no fa res, i fins i tot sembla passar-ho bé. A mesura que la temperatura augmenta, la granota està cada vegada més atordida, i finalment no està en condicions de sortir de l'olla.
Encara que res l'hi ho impedeixi, la granota es queda allà i es cou! Per què? Ës veu que el seu aparell intern per a detectar amenaces a la supervivència està preparat per a canvis sobtats,en cap cas per als canvis lents i graduals i això fa que no percebi els canvis de temperatura fins que ja és impossible de saltar de l'olla per l'atordiment provocat per l'aigua bullent.
Això mateix ens passa a vegades a les persones. Si us hi fixeu a les vostres vides, veureu que els canvis graduals, petits però continus, passen desapercebuts, tot i que a la llarga, aquests poden provocar greus conseqüències a les nostres vides i com que estem adormits o aletargats, no ho veiem.
Cal que posem els nostres propis límits als canvis que ens estan imposant per causa d'aquesta pandèmia, no fos cap que quedem del tot esclafats per tanta manipulació, pèrdua de la llibertat i altres i Si no estem tots atents, a la llarga ens pot passar factura tota aquesta colla d'ordres, normes i prohibicions.
Això mateix ens passa a vegades a les persones. Si us hi fixeu a les vostres vides, veureu que els canvis graduals, petits però continus, passen desapercebuts, tot i que a la llarga, aquests poden provocar greus conseqüències a les nostres vides i com que estem adormits o aletargats, no ho veiem.
Cal que posem els nostres propis límits als canvis que ens estan imposant per causa d'aquesta pandèmia, no fos cap que quedem del tot esclafats per tanta manipulació, pèrdua de la llibertat i altres i Si no estem tots atents, a la llarga ens pot passar factura tota aquesta colla d'ordres, normes i prohibicions.
Igual que a la granota de la faula, no som capaços de notar com cada dia ens estan dirigint més i més i nosaltres ens deixem portar i això sí que ja comença a ser tràgic, que no notem que estem perdent drets que ens ha costat molt de guanyar. Cal que no estem endormiscats i comencem a mourens o aquest confinament ens pasarà una factura que ens deixarà moltes senyals.
Arriba un moment on trobem normal el que ens està passant i no recordem que les coses, abans de la pandèmia no eren així . Per tant, amics i amigues que em llegiu, no deixem entre tots que ens acomodin i ens facin perdre part de la nostra vida i de la nostra llibertat, en algún moment, tenim que alçar la veu i dir Prou.
Que aquesta olla d'aigua calenta no ens faci perdre tot el que haviem guanyat, ara i sempre. Cal estar despert.
La teva Coach
Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada