Aquest relat és d'autor desconegut, però he cregut que era oportù que el compartís amb tots vosaltres que de vegades em llegiu. També m'agradaría que deixèssiu algun comentari. Gràcies.
Vet aquí que una vegada hi havia, fa centenars d'anys, en una ciutat d'Orient, un home que una nit caminava pels foscos carrers portant un llum d'oli encès. La ciutat era molt fosca en les nits, sense lluna com aquella. En determinat moment, es troba amb un amic. L'amic el mira i de sobte el reconeix.
S'adona que és Guno, el cec del poble. Llavors, li diu: -Què fas, Guno, tu cec, amb un llum a la mà?
Si tu no hi veus!
Llavors, el cec li respon: - Jo no porto el llum per a veure el meu camí. Jo conec la foscor dels carrers de memòria.
Porto la llum perquè uns altres trobin el seu camí quan em vegin a mi... No sols és important la llum que em serveix a mi, sinó també la que jo uso perquè uns altres puguin també servir-se d'ella.
Cadascun de nosaltres pot il·luminar el camí per a un i perquè sigui vist per uns altres, encara que un aparentment no el necessiti. A vegades ens passa que ens sap greu demanar a algú que ens doni un cop de mà, sembla que això ens fa inferiors i ans al contrari, cal demanar...Il·luminar el camí dels altres no és tasca fàcil... Encara que moltes vegades, en comptes d'il·luminar, enfosquim molt més el camí dels altres... Com? A través del desànim, la crítica, l'egoisme, el desamor, l'odi, el ressentiment...Un comentari o una opiniò donada sense que ningú ens pregunti, pot fer molt de mal a la persona que la rep.
Que bell seria si tots il·luminéssim els camins dels altres! Sense fixar-nos si ho necessiten o no... Portar llum i no-foscor... Si tota la gent encengués una llum, el món sencer estaria il·luminat i brillaria dia a dia amb major intensitat... T'imagines llegir els diaris i veure positivitat en tots els escrits, si les televisions ens donèssin imatges boniques i plenes d'amor, carinyo, sinceritat...
Tots passem per situacions difícils,
a vegades... tots sentim el pes del dolor en determinats moments de les
nostres vides... tots sofrim en alguns moments... plorem en uns
altres...estem contents a vegades...
No devem... Al contrari, ajudem als altres sembrant esperança en aquest cor ferit... El nostre dolor és i va ser important però es minimitza si ajudem a uns altres a suportar-lo, si ajudem a un altre a suportar-lo... llum... donem llum... Tenim en l'ànima el motor que encén qualsevol llum, l'energia que permet il·luminar en comptes d'enfosquir...
Recordem què sòm èssers de llum en un cos humà i cal que il.luminen en lloc d'enfosquir el camí dels altres.
Està en nosaltres saber usar-la... Està en nosaltres ser Llum i no permetre que els altres visquin a les fosques...
Sigues LLum en aquest mòn i omple d'Amor cada racò.
Que sigueu feliços avui i sempre. La costra Coach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada