Dijous, 14 de maig 2020

Encara estem immersos en un món nou, per ara completament desconegut per a tots nosaltres. El virus segueix aquí i ens ha canviat i canviarà molt les nostres vides.

Estava pensant que a vegades només una petita excusa serveix per aturar-nos i deixar de fer el que estem fent i ara potser encara més perquè disposem de molt de temps per a no fer res.

D'això se'n diu procrastinar i que vol dir aquesta paraula?, Senzillament és l'acció o hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s'han d'atendre per d'altres més irrellevants i agradables per a nosaltres. I això és el que ens passa més sovint del que volem, que ens dediquem a procrastinar a tort i a dret i no acabem mai el que volíem fer. Quan ens passa això, hem de procurar fer sortir la nostra voluntat i tot l'esforç perquè això no passi i acabem tot allò que teníem previst de fer.

Si no saps de què et parlo vaig fer un post sobre procrastinació i et deixo l'enllaç.

Avui és dijous i et demano que agafis el toro per les banyes i no deixis de fer el que estàs fent, per perdre el temps en bajanades. De bon segur, quan acabis estaràs més que content/a del resultat.

Us deixo amb una frase del llibre L'home a la recerca de sentit, de Viktor E. Frankl, que espero que us agradi:

L'amor és en certa forma la darrera meta i la més elevada a la qual l'ésser humà és capaç de llançar-se. [...] L'home, quan ja no li queda res en aquest món, pot ser feliç —encara que només sigui uns instants— lliurant-se en el més íntim del seu ésser a la imatge de la persona estimada. En la situació més desolada que ens puguem imaginar, en una situació en què l'ésser humà no es pot realitzar fent res de productiu, en una situació en què l'única cosa de profit que fa és un autèntic sofriment, un sofriment íntegre, en una situació com aquesta l'ésser humà és capaç de sentir-se sadollat mirant amorosament, contemplant, la imatge mental de l'ésser estimat que du amb ell.

Que tingueu un bon dia i gaudiu de molta, molta salut.

La teva Coach
Montserrat