Agraïment-

Vull comentar i donar les gràcies per l'acolliment que em doneu quan imparteixo tallers, sobre diferents temes en els quals voluntàriament participeu. 

Avui sense anar més lluny, parlàvem " La por de parlar en públc. Cóm ens comuniquem.". A partir d'aqui hem parlat de què definiem com a parlar, què definiem com a públic, què era el que ens feia por i  llavors hem anat desenvolupant amb exercicis pràctics i visuals, què i cóm comuniquem i quins són els canals que fem servir i si la nostra comunicació és bona o no i veure que podem fer per a millorar.la. 

Desprès de dues hores, he demanat a les 14 dones que m'acompanyen que em donessin la seva opinió i si havien trobar o no a faltar el desenvolupament d'algun tema concret. També he demanat si trobaven a faltar quelcom . Una noia ha dit que el encapçalat del taller l'ha fet pensar que seria un pal i que ha quedament realment sorpresa. Un altre ha trobat faltar més eines de cares a poder donar e impartir una conferència davant de públic.Gràcies.

Només dir-vos que agraieixo molt les vostres paraules i que, aquestes, m'ajuden a aprendre i a millorar en els meus tallers. A continuació us escric el que m'han dit.

- M'emporto moltes coses. EL taller molt amè.

. Alegria i benestar.

. Tenir les orelles més obertes i la boca més tancada

. M'has fet pensar i això m'agrada.

- Recordar, pensar, callar

-Sorpresa i ganes d'integrar-ho a la meva consciència. 

-Tindria que estar més atenta al tó que utilitzo i a l'escolta de la meva comunicació.

- Aprendre a escoltar més, aprendre a interpretar coneixements per fer servir en el meu dia a dia.

- Atenció a les coses.

. Conèixer importància de la comunicació no verbal i saber transmetre el missatge molt més clar.

Fixar-nos més en el cóm que en el què. 

També vull compartir amb vosaltre l'escrit que m'ha donat una d'elles que m'ha donat un escrit personal desprès de l'assistència al meu taller. Li he demanat permis per publicar-ho i m'ha dt que si.

"La comunicació.- Les paraules dolces i fermes de la Montserrat, arriben a la nostra vida, com un gran surtidor d'aigua fresca, clara i contundent.

És l'estrella brillan que arriba a despertar els nostres sentits i la nostra ànima.

l'optimiste és vital per retrobar la nosgtra vida, donant-l'hi color i calor i arribar a un éxtasis d'amor cap als altres per donar l'escalfor que moltes vegades ens demanen sense paraules.

Gràcies per tot."

Enteneu ara, perquè m'agrrada impartir tallers, acompanyar a les persones en un procès de coaching, per això i d'altres moments que fan que em senti molt contenta per estar per i amb la gent. . Em sento molt afortunada i dono les gràcies a tothom.

Montserrat 

La teva Coach Personal en Valors i Emocions

Agradecimientos- Gratitud

Quiero comentar y daros  las gracias por la acogida que me dais cuando imparto talleres, sobre diferentes temas en los cuales voluntariamente participáis.

Hoy sin ir más lejos, hablábamos " El miedo de hablar en público.Cómo nos comunicamos.". A partir del título, hemos hablado de qué entendemos como hablar, qué entendiamos como público, qué era lo que nos daba miedo de hablar delante de un público determinadao. Hemos ido desarrollando con ejercicios prácticos y visuales, qué y cómo nos comunicamos y quales  son los canales que usamos y si nuestra comunicación es buena o no , intentanto en todo caso de què podemos hacer para mejorarla.

Despuès de dos horas, he pedido a las 14 mujeres que me acompañaban  que me dieran su opinión y si el taller habi cumplido o no sus exigencias. Una de ellas ha dicho que queria herramientas para dar conferencias y hablar en público con más soltura y que le he dado pocas soluciones. Otra ha comentado que el tema no le habia parecido nada sugerente, pero que le ha gustado mucho todo lo que hemos aprendido en estas dos horas. 

Solo deciros que agradezco mucho vuestras palabras ya que, estas, me permiten aprender y mejorar para mis próximos talleres. A continuación os escribo lo que han dicho después del taller:


- Me llevo muchas cosas. El taller muy ameno.

. Alegría y bienestar.

. Aprender a tener las orejas más abiertas y la boca más cerrada

. Me has hecho pensar y esto me gusta.

- Recordar, pensar, callar

-Sorpresa y ganas de integrarlo a mi conciencia.

-Tendría que estar más atenta en el tono que utilizo y a la escucha de mi comunicación.

- Aprender a escuchar más, aprender a interpretar conocimientos para usar en mi día a día.

- Atención a las cosas.

. Conocer importancia de la comunicación no verbal y saber transmitir el mensaje mucho más claro.

Fijarnos más en el cómo que en el qué.

También quiero compartir con vosotros,  el escrito que  una de ellas que me ha dado después de la asistencia a mi taller. Le he pedido permiso para publicarlo y me ha dicho que sí.

"La comunicación.- Las palabras dulces y firmes de la Montserrat, llegan a nuestra vida, como un gran fuente de agua fresca, clara y contundente.

Es la estrella brillante que llega para despertar nuestros sentidos y nuestra alma.

El optimismo es vital para reencontrar nuestra vida, dándole color y calor y nos lleva a un éxtasís de amor hacia los otros para dar el calor que muchas veces piden sin palabras.

Gracias por todo."

Entendéis ahora, porque me gusta impartir talleres o acompañar a las acompañar a las personas en un  proceso de coachig personal, por eso y otras cosas.

Me siento muy afortunada y doy las gracias a todo el mundo, por ser cómo sois.

Tu coach Personal en Valores y Emociones.