Dimecres. 18 de març 2020


Desgavell d'emocions, així és com em sento jo mateixa i em penso que molts de vosaltres que em llegiu, també us deu passar.

Aquesta incertesa i inseguretat que estem vivint són fets, què no pensàvem que ens arribessin a passar. Com a molt, hem vist de bon segur, moltes pel·lícules de virus i fenòmens estranys, que ens agradaven quan ho veiem, i ara, que ens trobem que som nosaltres el que ho estem vivim, ens costa una mica de gestionar, perquè no ho veiem darrere la pantalla, sinó que nosaltres estem dins d'aquest mal son i és real, no ficció.

Bé en tot moment, parlo per mi i penso que com jo i deu haver-hi altra gent que es troba igual. Primer ens varen dir quinze dies a casa tancats perquè aquest virus que ens envolta no s'escampi de mala manera. Alguns o la majoria de ciutadans, més ben dit, els que hem pogut perquè no hem de treballar ho hem fet, més ben dit ho estem fent, però..... els dies van passant i sembla que la malaltia no te aturador. Els nostres professionals de la salut, a Catalunya i arreu, estan responent, tot i que també en aquests moments hi ha molt personal afectat, gent que amb una vocació que és d'admirar està treballant en aquests centres donant el cent per cent d'ells mateixos. Gràcies per ser com sou. Us dono moltes i moltes gràcies.

També tinc molt presents a tots aquells, que han de treballar si o si, ja que si no hi van, poden perdre la feina d'un dia per l'altra i quedar-se a l'atur. Puc dir-ho perquè els tinc a la família i els porto en el meu cor en tot moment, i els hi desitjo tota la protecció del món i espero que les autoritats, per fi, facin el pas perquè les empreses assumeixin, que no va de guanyar diners ni Ibex 35, va de Salut.

Els que ens quedem a casa, intentem ocupar aquest temps, tancats a casa tot fent activitats que no fèiem, intentant buscar noves eines per passar les hores de la millor manera i alhora donar ànims a la família i amics/gues que estan lluny de nosaltres, perquè sàpiguen que hi som i que els recordem, amb una trucada o un missatge de veu.

Per la meva banda, jo intento escriure cada dia un post que penjo en el meu blog i que m'agradaria que pogués servir per fer comentaris, opinions o fins i tot debat. De moment, la participació és escassa, tots som una mica vergonyosos de la nostra intimitat i ens costa de fer el primer pas, pel que veig.

Si creieu que us puc parlar d'alguna cosa que us interessi, que us pugui acompanyar a passar aquests dies, m'agradaria que féssiu arribar les vostres propostes. Estic oberta a escriure o parlar de coses que interessin a la majoria de vosaltres i per això us passo el meu mail : coach.aktiva@gmail.com, perquè me les feu arribar. Llavors escriure, sobre el tema o temes plantejats, això si, des de la meva manera de fer, pensar i actuar.


Doncs, fins aquí.
Avui cinquè dia de tancament i confinament. Seguim endavant, ho aconseguirem entre tots. Salut i força.

La teva Coach 
Montserrat

1 comentari:

August ha dit...

MONTSE, TOTALMENT D'ACORD AMB EL QUE EXPRESSA EL TEU ESCRIT. SON SITUACIONS NOVES I DESCONEGUDES QUE HEM D'AFRONTAR, SI POT SER SENSE POR, JA QUE SI O SI ESTÀ PASSANT, PER TANT HEM D'AFRONTAR AMB EXEMPLE PELS NOSTRES FILLS I PARES. UNA ABRAÇADA.

AUGUSTA

En els moments de crisis, només la imaginació és mès important que el coneixement.
Albert Einstein