Converses

Hola amics i amigues, una cosa que és evident, és que hi ha moltes maneres de parlar i moltes maneres d'interpretar. I a què bé això, us preguntareu. Doncs, mireu, ahir al matí en un breu espai de temps i mentre anava a fer un tomb fins a la Catedral i barri antic, abans de passar per l'Ajuntament, vaig escoltar aquestes tres converses, dues  quan anava cap all i l'altre tornant.
Comunicació, coaching, valors

Us les transcric, igual que les vaig sentir al passar pel seu costat. Les dos primeres corresponen a dues noies, i la segona a dues noies i un noi.

1.- Que luego sea fea es una cosa, pero que es buena persona eso si.

2.- Una noia. Ara m'anirà be tota la roba que tenia guardada. L'altre. Mira, la roba que fa més d'un any que no et poses és millor donar-la i aixis et buides del que no serveix.

3.- Es que lo magnifican todo, decían que salían 200 autocares de Girona y ¿cúantos hemos visto?.

Vosaltres, arran d'aquestes converses què enteneu o què us queda, que la noia es bona persona o que és lletja. Què és lletja i bona persona?, o que tot i ser lletja és bona persona. O que és bona persona i lletja. Quina graduació hi ha entre ser lletja i bona persona? Ser lletja és important per aquestes persones?, per què?, perquè elles són maques o pensen que són maques i això fa que parlin com parlen? Ser bona persona, en aquest cas, sembla que no sigui el mèrit suficient d'aquesta companya de feina, que era del que parlaven.

A la segona conversa, qui fà millor, la que buida el seu armari o la que guarda roba, per si de cas? . Aquesta és una cosa que jo personalment, estic mirant de fer, tenir menys roba a l'armari i tenir només la que porti. I la veritat, és que se'm fa díficil, per més que ho intento. Què és millor una opció o l'altre? cadascuna de les dues, tenia la seva motivació particular per fer el que feia . A elles de decidir i a mi, de buidar el meu armari,

A la tercera conversa, vosaltres què en penseu? Magnifiquem les coses o evidentment i hi havia 200 autocars i un munt de gent a la Meridiana. És imaginació nostra o els altres no volen veure, el que és evident? Depèn del que tu vegis la informació és certa? Si no ho veus, i no els comptes, no és cert? Perquè tu no hi vas, l'altra gent tampoc hi va? Què ha de passar perquè aquesta informació sigui certa? Que tu formis part d'aquest col·lectiu? Què sentis que el dia d'ahir és una festa i vols formar part d'un moment decisiu pel teu país i deixar la teva empremta, amb la teva participació.

Deixo el post, tot dient que la nostra manera de parlar i de comunicar, crea realitats i això és una petita mostra del que fem quan parlem. A reveure.

Que tingueu un molt bon dissabte i gaudiu d'aquest cap de setmana llarg. Jo també ho faré.
11-09-2015 Ajuntament Girona
La vostra coach en Valors i Emocions
Montserrat

No hay comentarios:

En els moments de crisis, només la imaginació és mès important que el coneixement.
Albert Einstein