Enfadar-se

Com deia Aristòtil,

"Qualsevol pot enfadar-se, això és una cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, no resulta tan senzill".

Està clar que tots nosaltres en un moment o altra ens hem sentit enfadats o molestos per algun fet, paraula o acció i que hem esclatat amb un cúmul d'emocions i sentiments que a vegades ens ha resultat difícil de controlar.

I que ens passa a nosaltres quan ens enfadem?

Què hi ha darrere d'aquest enuig?

  Pot ser que hi hagi:

Tristesa, perquè no ens sentim estimats o reconeguts en diferents àmbits de la nostra vida.

Dolor. Que ens transporta a vells records velles ferides que a vegades ressorgeixen tot d'un cop.

Impotència. Veiem que no aconseguim el que volem i que ens costa molt arribar allà on volem.

Inseguretat. Ens manca confiança amb nosaltres mateixos i potser també la nostra autoestima ens baixa.

Decepció. A vegades posem masses expectatives en un projecte o fita i si fallem ens produeix un desencís general.

Impaciència. La paciència és un grau i ens costa assumir que no tot bé en el moment que volem sinó quan és el moment oportú.

Por. emoció que sorgeix per por a perdre allò que tenim. En el fons tots valorem el que tenim, sigui una feina, una família, una amistat i ens dol perdre.

Incomunicació. Ens costa expressar el que sentim i comunicar les emocions, fet que ens dificulta en moltes vegades, demanar l'ajut que ens caldria, per tirar endavant sense enfadar-nos innecessàriament.

I sobretot cal tenir en compte que el pitjor que ens poden dir quan ens enfadem, és que ens calmen, oi? Per això en un moment així, millor mantenir distàncies perquè si no el cabreig pot ser mutu, Cal  aprofitar un altre moment adequat per retornar a la conversa o al fet que ens ha fet enfadar amb l'altra persona i desfogar-nos amb les paraules justes i adients al moment.

Doncs bé, us deixo fins a una altra. Espero com sempre els vostres comentaris, m'agradaria saber que és el que sentiu vosaltres quan us enfadeu o com reaccioneu. A vosaltres de decidir si ho voleu compartir.

Que sigueu feliços i no us enfadeu.