Ella desitjava les teles del cel

Desitjava les teles del cel
Si jo tingués les teles brodades del cel,
recamades amb la llum de l’or i de la plata,
el blau i les tonalitats suaus i el fosc de les teles
de la nit, de la llum i de la tenebra,
estendria aquestes teles sota els teus peus.
Però jo, essent pobre, només tinc els meus somnis;
he estès els meus somnis sota els teus peus;
trepitja suaument, estàs caminant sobre els meus somnis … 
William Butler Yeats

Paisatge de la Cerdanya, amb cel i nùvols per somiar.

Avui he volgut compartir amb tots vosaltres, aquest poema de William Butler Yeats, que va néixer a Dublin (Irlanda) el 13 de juny de 1865 i va morir a Menton, a la Costa Blava francesa un 28 de gener amb 73 anys.

I justament l'he triat perquè parla dels somnis i jo sóc partidària de què si creus en els teus somnis i realitzes les accions adequades, un dia els portaràs a bon port.

És bo, que deixem que els nostres fills, els nostres néts, els nostres amics, o sigui totes aquelles persones a les quals estimen, tinguin el seu somni i que nosaltres estem al seu costat i els ajudem a aconseguir-los. El que hem de procurar sempre i en tot moment, és donar ales a la seva imaginació perquè aquesta es converteixi en creativitat i així, fer-ho realitat. A vegades, el que solem fer, és tancar totes les portes i finestres perquè no puguin aixecar el vol i és en aquest moment quan ens estem equivocant. Cal que volin i experimentin i si les coses no surten tant bé com ells volien, els hi servirà per aprendre dels seus errors.

Tots els humans, tenim la capacitat de somiar i la capacitat de volar amb la nostra imaginació i si caiem, no us preocupeu, que ja ens aixecarem i aprendrem en el trajecte a fer-nos més forts i més decidits, per aconseguir allò que anhelem i volem, aprenen amb la nostra capacitat de resilìencia, de la que ja us he parlat en un post anterior.

Somieu i creieu en els vostres somnis, mentre voleu a favor i en contra del vent, per fer-lo possible.

La vostra Coach en Valors i Emocions

Montserrat

Él desea las telas del cielo.
Si tuviese yo las telas bordadas del cielo,
recamadas con luz dorada y plateada,
las telas azules y las tenues y las oscuras
de la noche y la luz y la media luz,
extendería las telas bajo tus pies:
pero, siendo pobre, sólo tengo mis sueños;
he extendido mis sueños bajo tus pies;
pisa suavemente, pues pisas sobre mis sueños.

William Butler Yeats.

Hoy quiero compartir con  vosotros, este poema de William Butler Yeats, que nació en Dublin (Irlanda) el 13 de junio de 1865 y murió en Menton, en la Costa Azul francesa un 28 de enero con 73 años.

Y justamente lo he elegido porque habla de los sueños y yo soy partidaria de qué si crees en tus sueños y realizas las acciones adecuadas, un día los llevaràs a buen puerto.

Es bueno, que dejamos que nuestros hijos, nuestros nietos, nuestros amigos, o sea todas aquellas personas a las cuales amamos, tengan su sueño y que nosotros estemos a su lado y les ayudemos a conseguirlos. Lo que debemos  procurar siempre y en todo momento, es dar alas a su imaginación para que  esta se convierta en creatividad para que lo lleve a la realidad. A veces,lo que solemos hacer, es cerrar todas las puertas y ventanas para que no puedan levantar el vuelo y justo en  este momento es  cuando nos estamos equivocando. Es necesario que vuelen y experimenten y si las cosas no salen tanto bien como ellos querían, aprenderàn de sus errores.

Todos los humanos, tenemos la capacidad de soñar y la capacidad de volar con nuestra imaginación y si caemos no debemos preocuparnos, nos levantaremos y aprenderemos en el trayecto a hacernos más fuertes y más decididos, para conseguir aquello que anhelamos y queremos desarrollando a la vez nuestra capacidad de resilìencia, de la que ya os he hablado en un post anterior.

Soñád y creed en vuestros sueños y mientras volad a favor y en contra del viento para que ello sea posible.

Vuestra Coach en Valores y Emociones
Montserrat