Molt
tard i ja de nit, Nasrudin es troba donant
voltes al costat d'un fanal, mirant cap avall. Passa per allà un veí.– Què estàs fent Nasrudín, has perdut alguna cosa?- li pregunta.
– Sí, estic buscant la meva clau.
El veí es queda amb ell per ajudar-lo a buscar. Després d'una estona, passa una veïna.
-Què esteu fent? – els pregunta.
– Estem buscant la clau de Nasrudín.
Ella també vol ajudar-los i es posa a buscar. Després, un altre veí s'uneix a ells. Junts busquen i busquen i busquen. Havent buscat durant una llarga estona acaben per cansar-se. Un veí pregunta:
Nasrudín, hem buscat la teva clau durant molt temps, estàs segur d'haver-la perdut en aquest lloc?
– No, diu Nasrudín
– On l'has perdut, doncs?
– Allà, a casa meva.
– Llavors, per què l'estem buscant aquí?
– Doncs perquè aquí hi ha més llum i la meva casa està molt fosca.
Això benvolguts companys i companyes, és el que ens passa molt a sovint a tots nosaltres, que busquem respostes a fora, quan las tenim a dins nostre. I per això, avui he volgut compartir aquesta història amb vosaltres, perquè penseu si alguna vegada, us heu trobat de molt buscar la pedra filosofal arreu i quan heu estat recollits amb vosaltres mateixos i amb silenci, heu trobat la resposta.
He volgut també aprofitar el relat per aportar unes fotogràfies que he fet pels carrers de Puigcerdà, bell indret de la Cerdanya de diversos fanals, que tenen el seu encant. Ja em direu si us agraden, oi que si?
La vostra coach en valors i emocions
Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada