Lluna Plena

30 Agost 2015.
Ahir, en tant que la tarda començava a fosquejar, ja s'albirava una lluna esplèndida que feia embadalir. Més tard, ja de fosques, la seva brillantor i el seu somriure, il·luminava tots els espais que des de el balcó de casa, podia veure.

nit de lluna plena
Aquest matí, he pensat que penjaria aquestes fotos , que reconec que m'agrada fer fotos i em solen quedar força bé tot i que amb la meva amiga "lluna" no me'n surto, sempre em queden fosques i no és percep, el que jo veig amb tota la seva esplendor.


Aqui teniu un poema de la Joana Raspall, que parla de la lluna i que vull compartir amb tots vosaltres, per acabar d'arrodonir el post. He rebut un comentari al meu post i vaig a canviar el nom de l'autora del poema, ja que el text correspòn a Nuria Albò.


LA LLUNA

Ahir, quan tothom dormia
la lluna va anar a fer un volt.
Va trobar quatre estrelletes,
va sentir xutar un mussol
i es va gronxar amb quatre núvols
com si fossin un bressol.

Dormiu, que tot és silenci,
dormiu, nens petits del món.
Que ja us vetllen les estrelles,
la lluna i el rossinyol.
Tanqueu els ulls ben de pressa
perquè s'hi aturi la son.

Nuria Albò,
I bé, amics llunàtics i no tant, que sigueu feliços i espero de vosaltres un somriure quan ens veiem.

La teva coach en Valors i Emocions
Montserrat

2 comentaris:

Imma Cauhé ha dit...

Hola, fins avui no m'he adonat que el poema La lluna que poseu com autora a Joana Raspall, no és d'ella, és de Nuria Albò, la te publicada en el llibre M'ho ha dit el vent.

Coach.aktiva ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari, pel que veig tenia la informació errònea. Tot seguit passo a corregir l'esmena.

Gràcies,

Montserrat

En els moments de crisis, només la imaginació és mès important que el coneixement.
Albert Einstein