O això diuen, perquè si bé és veritat que a l'estiu, tens més
possibilitats de sortir i de fer coses, perquè el temps i la claror del
dia t'ho permeten, no tothom ho percep de la mateixa manera.
Per uns, aquesta estació és una disbauxa de viatges, sortides i gresca, mentre que per altres, és un període de tristesa, perquè se senten sols/es, tenen calor i no tenen mitjans per poder gaudir de la fresca, i veuen com de mica en mica la ciutat es queda buida i fins i tot a vegades ha de desplaçar-se molt més lluny de casa seva per anar a comprar coses tan bàsiques com el pa, o la recepta mensual a la farmàcia, que fa vacances i ha d'anar a la de guàrdia.
I direu, de qui estàs parlant? Doncs bé, amics i amigues meves, parlo de la nostra gent gran, d'aquesta gent, home i dona, que ho han donat tot a casa seva i han fet mans i mànigues per pujar a la seva família i ara, estan més sols que la una. Parlo de totes aquestes persones, que viuen soles a casa seva o en residències i a les que els fills o família, no tenen temps ni d'anar a veure ni tan sols agafar el telèfon per trucar-los i preguntar lis, com estàs?, estàs bé? Parlo d'aquesta tristesa, d'aquesta soledat que senten i pateixen, i que moltes vegades ni comenten i encara justifiquen, és que clar ells tenen molta feina, és que tenen els fills, és que ..... i així, de mica en mica ells van justificant i els altres, van oblidant que tenen una persona gran, que està i se sent sola, perquè no té amb qui parlar o no té a on anar, ja que la seva pensió no li permet fer grans despeses, i la llum, el gas, el menjar puja per moments, les seves entrades de diners o recursos cada cop son més minses i les seves vacances ja fa temps que es varen acabar.
I com que som a l'estiu, crec que no costa res d'anar a fer una visita o una trucada a aquesta gent que està i se sent sola, aprofitem un moment o una estona perquè siguin feliços i si ho mireu bé, vosaltres també us sentiu millor. Entre tots, podem fer que no se sentin ni estiguin sols. Fem-ho possible entre tots.
Bon estiu.
Per uns, aquesta estació és una disbauxa de viatges, sortides i gresca, mentre que per altres, és un període de tristesa, perquè se senten sols/es, tenen calor i no tenen mitjans per poder gaudir de la fresca, i veuen com de mica en mica la ciutat es queda buida i fins i tot a vegades ha de desplaçar-se molt més lluny de casa seva per anar a comprar coses tan bàsiques com el pa, o la recepta mensual a la farmàcia, que fa vacances i ha d'anar a la de guàrdia.
I direu, de qui estàs parlant? Doncs bé, amics i amigues meves, parlo de la nostra gent gran, d'aquesta gent, home i dona, que ho han donat tot a casa seva i han fet mans i mànigues per pujar a la seva família i ara, estan més sols que la una. Parlo de totes aquestes persones, que viuen soles a casa seva o en residències i a les que els fills o família, no tenen temps ni d'anar a veure ni tan sols agafar el telèfon per trucar-los i preguntar lis, com estàs?, estàs bé? Parlo d'aquesta tristesa, d'aquesta soledat que senten i pateixen, i que moltes vegades ni comenten i encara justifiquen, és que clar ells tenen molta feina, és que tenen els fills, és que ..... i així, de mica en mica ells van justificant i els altres, van oblidant que tenen una persona gran, que està i se sent sola, perquè no té amb qui parlar o no té a on anar, ja que la seva pensió no li permet fer grans despeses, i la llum, el gas, el menjar puja per moments, les seves entrades de diners o recursos cada cop son més minses i les seves vacances ja fa temps que es varen acabar.
I com que som a l'estiu, crec que no costa res d'anar a fer una visita o una trucada a aquesta gent que està i se sent sola, aprofitem un moment o una estona perquè siguin feliços i si ho mireu bé, vosaltres també us sentiu millor. Entre tots, podem fer que no se sentin ni estiguin sols. Fem-ho possible entre tots.
Bon estiu.
La teva Coach en Valors i Emocions
Veraneando, el tiempo se pasa volando
O eso
dicen, porque si bien es verdad que en verano, tienes más posibilidades
de salir y de hacer cosas, porque la temperatura y el largo horario diurno te lo
permiten, no todo el mundo lo percibe del mismo modo.
Para unos unos, esta estación es un desmadre de viajes, salidas y gresca, mientras que para otras, es un periodo de tristeza, porque se sienten sólos/as, tienen calor y no tienen medios para poder disfrutar deuna buena temperatura que les permita estar cómodos y ven como poco a poco la ciudad se queda vacía e incluso a veces tiene que desplazarse mucho más lejos de su casa para comprar cosas tan básicas como el pan, o la receta mensual a la farmacia, que hace vacaciones y tiene que desplazarse hasta la que está de guardia.
Y os preguntareis ¿de quien estás hablando? Pues bien, amigos y amigas mías, hablo de nuestra gente mayor, de esta gente, hombre o mujer, que lo han dado todo para los suyos y han hecho de su capa un sayo para hacer crecer a su familia y ahora, están más sólo que la una. Hablo de todas estas personas, que viven solas en sus casas o en residencias y a las que los hijos o familia, no tienen tiempo de ir a ver ni tan siquierade coger el teléfono para hablar con ellos y preguntarles, ¿cómo estás?, estás bien? Hablo de esta tristeza, de esta soledad que sienten y sufren, y que muchas veces ni comentan y todavía justifican, es que claro ellos tienen mucho trabajo, es que tienen los hijos, es que ..... y así, poco a poco ellos van justificando y los otros, van olvidando que tienen una persona mayor que está y se siente sola y profundamente triste , porque no tiene con quién hablar o no tiene donde ir, puesto que su pensión no le permite hacer grandes gastos, la luz, el gas, la comida sube por instantes, sus ingresos disminuyen por momentos y sus vacaciones ya hace tiempo que se acabaron.
Y cómo estamos en verano y el dia es más largo, creo que cuesta muy poco ir a hacer una
visita o una llamada a esta gente que está y se siendo sola, ya que es el mínimo esfuerzo y los hacemos felices y ya puestos después de hacerlo vosotros
también os sentís mucho mejor. Entre todos, podemos hacer que no se sientan ni
estén sólos. Hagámoslo posible.
Buen verano.
Tu Coach Personal en Valores y Emociones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada