El carbo

Bon dia, aquesta història que us explico no és de la meva propietat, l'he trobat per les xarxes, però com que crec que en podem aprendre alguna cosa, per això la comparteixo amb tots vosaltres.

Un home, que anava periòdicament a trobades amb els seus amics, de sobte, sense avisar, va deixar de participar en les seves activitats.

Passades unes setmanes, una nit molt freda, un integrant del grup va decidir visitar-lo.

Va trobar l'home a casa, sol, assegut davant la llar de foc. Hi cremava una foguera brillant i acollidora.

Endevinant el motiu de la visita, l'home li va donar la benvinguda. Es va fer un gran silenci.

Els dos homes només contemplaven la dansa de les flames al voltant dels troncs de llenya que espurnejaven a la llar de foc.

Passats uns minuts, el visitant, sense dir res, va examinar les brases que es formaven i en va triar una, la més incandescent de totes, i la va retirar a un costat de la llar de foc amb unes tenalles.

Aleshores va tornar a seure.

L'amfitrió parava atenció i, al cap d'una estona, la flama de la brasa solitària va minvar, fins que finalment va fer una brillantor momentània i el seu foc es va apagar. 

En poc temps, el que era una mostra de llum i d'escalfor, no era més que un negre, fred i mort tros de carbó.

Van intercanviar molt poques paraules, a banda de la salutació.

Abans de preparar-se per marxar, el visitant va tornar a agafar el carbó, ara fred i inútil, amb les tenalles i el va tornar a posar al bell mig del foc.

Immediatament, la brasa es va tornar a encendre, alimentada per la llum i l'escalfor dels carbons que tenia al seu voltant.

L'amfitrió li va dir: "Gràcies per la teva visita i per la teva bellíssima lliçó. Tornaré al grup".

Perquè s'extingeixen els grups?

Molt simple: perquè cada integrant que se'n retira treu foc i escalfor a la resta.

Als integrants d'un grup cal recordar-los que formen part de la flama.

És bo recordar-los que tots som responsables de mantenir la nostra flama (la de cadascú de nosaltres) encensa, i que hem de promoure la unió entre tots per tal que el foc sigui realment fort, eficaç i durador.

No passa res si, de vegades, ens molesta que arribin tants missatges al xat, o què algú de nosaltres repeteixi sempre la mateixa història, el que és important és estar connectats, alguns en silenci, d'altres molt actius, amb les nostres diferències d'opinió i de caràcter.Tots sóm únics i diferents i aqui és on trobem el valor d'estar junts.

Els amics quan estem reunits o ens trobem és per conèixer-nos, aprendre, intercanviar idees, o, simplement, per saber que no estem sols, i compartir les nostres alegries, les nostres cabories, o el que sigui. És important ser parto d' un grup d'Amics i Família amb el que podem comptar.

*Mantinguem viva la flama.*🔥

Tot i que alguns només enviïn missatges esporádicament, és bo saber que *mantenen la seva flama encensa!

Aprofito per donar les gràcies a tots els que formeu part de la meva foguera familiar, personal i d'amistats o relacions laborals. Cadascú aporta la seva espurna i fa que es mantingui viva aquesta comunitat,/grup. 

En moments com els actuals, amb els que la pandèmia segueix entre nosaltres i encara la vacunació i la immunitat no és total, estar acompanyats/des és molt i molt important, perquè ens permet de comunicar-nos i expressar el que sentim. 

Amics, amigues, tots els que em seguiu i llegiu, que tingueu un bon Dia. 

La teva Coach,

En els moments de crisis, només la imaginació és mès important que el coneixement.
Albert Einstein