Dimarts, 19 de maig 2020

En el cavaller de l'armadura oxidada, els homes tenien la feina de caçar dracs i rescatar belles princeses de castells encantats, i deixaven de banda les obligacions familiars, tot tancats a dins de la seva armadura.

Avui dia, els homes i les dones estem tan plens d'obligacions que no tenim temps de res i hem hagut d'aprofitar que un virus ens ha aturat, per prendre consciència de la poca cosa que som. Ha calgut aturar totes les activitats i quedar-nos a casa, tant si volíem com no, per posar ordre a una situació que ens ha agafat de sorpresa i a la qual en cap cas estàvem preparats. 

La vida familiar ha canviat molt i pares i fills han viscut aquests messos intensament, sense escoles, fent activitats amb els fills, ajudant a fer deures, jugant, cuinant. Un canvi que a alguns els hi ha aportat felicitat a altres infelicitat, també amors, desamors 

Els avis i àvies també han patit un confinament molt dur, sense veure ni els fills ni els nets, i molts d'ells ens han deixat en circunstàncies que no voldriem per a ningú. 

Aixi que com ja sabeu m'agraden les preguntes ,  aqui us en deixo unes quantes, a veure quines respostes em doneu:
  • Creieu que canviareu les vostres relacions familiars, socials, personals.?
  • Què teniu pensat per aquestes vacances?
  • Com us relacioneu amb la gent del vostre entorn?
  • Quan penseu que pot durar aquest "no contacte físic"? Com ho porteu?
  • Has canviat algún valor amb aquesta pandèmia?
  • Creieu que respectarem més la natura i contaminarem menys?
  • Aquest virus, us ha fet més humans?
  • Còm és el teu treball, ha canviat? teletreballeu, o teniu un Erte?
  • Penseu que serem més conscients de comprar als nostres productors ?
  • Heu fet algún canvi personal durant aquest confinament?
  • Cóm porteu aquests canvis no desitjats?

La veritat és que les coses han canviat molt i ens caldrà fer tot un aprenentatge , per anar recuperant de mica en mica una vida del tot diferent, que mai serà com abans de.. Això si l'Amor cal que no el deixem de banda, estimeu-vos i estimeu.

Vinga, us deixo per avui
La teva Coach si tu vols
Montserrat

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La situació a la que ens ha portat aquesta pandèmia m'ha fet adonar que aquest món nostre és més petit del que ens podria semblar, i que cadascuna de les nostres accions pot influir d'alguna manera en els altres èssers vius. Vist això, tinc clar que cal actuar des de la responsabilitat cap els demés. Només d'aquesta manera ens en sortirem tots plegats. Tanmateix, entenc que cal canviar maneres de fer nostres, errònies, si volem un futur més digne per a tothom. Aquesta situació que ens toca viure és una bona lliçó a aprendre per aquells que volem aprofundir en el nostre camí, i tenim, des d'ara, l'oportunitat d'aplicar-la de la millor manera possible. Tal vegada incrementant valors, tant en l'esfera més personal, com social. Tinc el convenciment que alguns ho faran o ho farem, encara que sigui per pròpia necessitat.

Coach.aktiva ha dit...

I tant que alguns de nosaltres enfortirem els nostres valors i ho farem perquè donem importància a la vida, a la natura i a la societat a la qual pertanyem. Petits gestos diàris de cadascún de nosaltres, pot fer que esdevingui una millora col.lectiva.
Gràcies, m'agrada llegir el vostres comentaris
Montserrat

En els moments de crisis, només la imaginació és mès important que el coneixement.
Albert Einstein