Trenta-vuit dies de confinament.
Cal obrir finestres en lloc de tancar-les, no trobeu?
Cal obrir finestres en lloc de tancar-les, no trobeu?
Molts cops ens
tanquem en banda o fem moltes coses inútils que no condueixen enlloc tan
sols per cridar l'atenció i fer-nos veure així com a complaure a
persones que ni ens importen i amb les quals perdem el temps, nosaltres i
elles.
Potser el millor que podem fer, en comptes de fugir constantment fent coses que no ens agraden ni ens motiven, és parar una mica i aquietar la nostra ment, per tal de poder retrobar-nos i jugar amb el nostre nen/a interior, aquell/a que ens permet seguir els nostres somnis, creure amb nosaltres mateixos i ser creatius, juganers, divertits, riallers i feliços de viure cada dia com si fos l'últim.
.Avui cal que obrim les finestres perquè entri una alenada d'aire fresc que ens permeti trobar l'equilibri personal, que sembla que està una mica malmenat amb aquesta pandèmia, el confinament i tots els seus derivats, pujades i baixades d'estat d'ànim, cansament, mal dormir..
Obrim bé les finestres, perquè surti tot aquest desgavell de pujades i baixades i fem-nos conscients de la nostra respiració, que ens permetrà connectar amb nosaltres mateixes/os.
Podem aprofitar també per fer meditacions que ens ajuden a fer canvis visibles tant en el nostre cervell com en el nostre cos i en les nostres accions. El que es requereix és una mica de pràctica, constància i sobretot, deixar-te anar. No qüestionar el que estàs fent, fer fora els pensaments que et venen a la ment i seguir amb la teva respiració i escoltant la música que t'hagis posat de fons.
I el que també ens pot ajudar i molt és fer una mica d'exercici, si ja sé que a la majoria no ens agrada gens ni mica, però ara com ara és el millor que podem fer, necessitem exercitar el cos, corrent, saltant, fent bicicleta estàtica, el que sigui. La qüestió és moure el cos.
Si fem tot això activarem el nostre optimisme, la nostra creativitat, la nostra esperança i la nostra confiança en què tot anirà bé i superarem tot això amb ganes i molta força. També activarem la nostra felicitat, i ens prendrem feliçment el que ens dóna la vida en cada moment.
Potser el millor que podem fer, en comptes de fugir constantment fent coses que no ens agraden ni ens motiven, és parar una mica i aquietar la nostra ment, per tal de poder retrobar-nos i jugar amb el nostre nen/a interior, aquell/a que ens permet seguir els nostres somnis, creure amb nosaltres mateixos i ser creatius, juganers, divertits, riallers i feliços de viure cada dia com si fos l'últim.
.Avui cal que obrim les finestres perquè entri una alenada d'aire fresc que ens permeti trobar l'equilibri personal, que sembla que està una mica malmenat amb aquesta pandèmia, el confinament i tots els seus derivats, pujades i baixades d'estat d'ànim, cansament, mal dormir..
Obrim bé les finestres, perquè surti tot aquest desgavell de pujades i baixades i fem-nos conscients de la nostra respiració, que ens permetrà connectar amb nosaltres mateixes/os.
Podem aprofitar també per fer meditacions que ens ajuden a fer canvis visibles tant en el nostre cervell com en el nostre cos i en les nostres accions. El que es requereix és una mica de pràctica, constància i sobretot, deixar-te anar. No qüestionar el que estàs fent, fer fora els pensaments que et venen a la ment i seguir amb la teva respiració i escoltant la música que t'hagis posat de fons.
I el que també ens pot ajudar i molt és fer una mica d'exercici, si ja sé que a la majoria no ens agrada gens ni mica, però ara com ara és el millor que podem fer, necessitem exercitar el cos, corrent, saltant, fent bicicleta estàtica, el que sigui. La qüestió és moure el cos.
Si fem tot això activarem el nostre optimisme, la nostra creativitat, la nostra esperança i la nostra confiança en què tot anirà bé i superarem tot això amb ganes i molta força. També activarem la nostra felicitat, i ens prendrem feliçment el que ens dóna la vida en cada moment.
La vida és aquí amb nosaltres per viure-la
amb tu i per a tu, tot escoltant el batec del teu cor que et permet ser
tu mateix/a, sense posar entrebancs a aquesta felicitat que tenim i de
la que no gaudim tot escoltant pensaments negatius o envoltats de
sorolls i brogits que ens enterboleixen la ment i el cos.I com deia l'Oracle de Delfos "Coneix-te a tu mateix" paraules que són encara actuals tot i que pertanyen en el temps a l'antiguitat grega i que fa que a través de l'autoconeixement accedim a la saviesa.
Demà més. Cuideu-vos.
La teva Coach.
Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada