Dimecres, 22 d'abril 2020

Trenta-nou dies de confinament.
És del tot cert, que quan hom no sap on va ni a on es dirigeix, el camí no és gens fàcil. Hi ha vegades, al llarg de la nostra vida que ens sentim estranys, buits, sense i-il·lusions i tant ens fa una cosa com l'altra i ara com ara, molts de nosaltres ens trobem una mica trasbalsats amb tants dies de confinament i ens costa molt de gestionar tot plegat i per si fos poc , aquesta pluja tampoc ens ajuda gaire.

I quina és la nostra resposta quan ens trobem perduts perquè no sabem quina decisió és més bona o quin camí hem d'agafar, això tampoc és fàcil de contestar.A vegades, la millor resposta és deixar que passin els dies i fer que la nostra veueta interna, calli una estoneta. Que quina és la veueta interna? És aquella que ens parla contínuament i ens diu:
  • Això no!,
  • Que fas?
  • No veus que t'equivoques?
  • Ho estàs fent malament.
  • Vés per la dreta.
  • No, vés pel mig...
A què ara sí que sabeu de què us parlo? Doncs aquesta veueta és la que podem fer callar, si ens concentrem en un objectiu o quelcom que ens interessi molt i molt, perquè és en aquest moment quan totes les accions i pensaments aniran dirigits cap a on volem anar, i la veueta callarà i ens deixarà prendre a decisió correcta.

Timothy Gallwey, un coach esportiu i considerat per molts el pare del coaching modern, es va adonar que el pitjor enemic de l'esportista era la seva ment i va desenvolupar un mètode d'entrenament per superar els bloquejos. Va escriure el llibre "el joc interior" en el que explicava que en el joc del tenis, ens trobem amb dos jugadors, un és el que està a l'exterior, el que està a la pista a l'altre costat de la xarxa que vol guanyar-nos de totes maneres i l'altra és més complicat és el que portem dins nostre i que resulta més difícil de vèncer, perquè ens coneix a la perfecció i sap dels nostres dubtes, debilitats i creences i juga en contra nostre.

A partir d'aquí va veure que aquest entrenament es podia aplicar a moltes altres situacions i de seguida va saltar al món dels negocis. D'aquesta manera va néixer el coaching empresarial, executiu o personal.

Un altre també conegut del món del coaching era Sir John Whitmore, que es va dedicar al món de l'empresa i que va portarel coaching a Europa. Es coneix com a coaching el procés d'ajudar les persones o equips a treure el màxim profit de les seves capacitats. O sigui, ajudar-los a treure les eines de què disposen les persones i a utilitzar els seus recursos per tal de superar les seves febleses o limitacions.

En moments com el d'ara l'acompanyament d'un Coach pot anar molt bé per les persones que tenen dificultats per superar el confinament.

Bé, ja us he explicat quatre cosetes més dels precursors del Coaching i de la seva utilitat a nivell personal, executiu, empresarial i generatiu.

Demà més, esperem que la pluja ens deixi ben aviat.
La teva Coach,
Montserrat
En els moments de crisis, només la imaginació és mès important que el coneixement.
Albert Einstein