Trenta-set dies de confinament.
Només llegim arreu que després de tot això sortirà una nova manera de viure i jo penso, per part de qui? Pel poble? O pel govern?
Mentre el dia de poder sortir al carrer amb aquesta llibertat que no tenim ara mateix, el que sí que m'agradaria és que valors com cooperació, col·laboració, solidaritat, responsabilitat i confiança anessin en alça i formessin part de cadascun de nosaltres, en el nostre dia a dia.
Tots hem passat i estem passant uns dies molt difícils en tots els aspectes emocional, físic i econòmic. El daltabaix hi serà i ja hi és en moltes llars, per això ara i quan tot hagi acabi, entre tots hem de donar vida a la gent del barri, als nostres autònoms, als nostres professionals, els botiguers de sempre, en fi, ja sabeu qui són, no cal pas que us ho digui.
Quan sortim de nou al carrer hem de ser conscients que les coses no seran com abans ni de bon tros, i que cal mantenir la tranquil·litat perquè hi haurà coses que no es podran fer i caldrà assumir amb molta paciència, coratge, fortalesa, energia, empenta i molt d'amor per assolir la/les novetats.
Pel que fa a nosaltres com a persones, potser hi ha gent que ha experimentat un gran canvi personal en descobrir que viure sol/a i amb ell mateix/a és prou interessant i no li desagrada gens ni mica quan abans més aviat li feia por i anava tot el dia accelerat/da per tal de no pensar, ni sentir el que el seu cos i la ment li deien. A tots aquests/es, felicitats, heu trobat el temps per estar amb i per vosaltres, i això sí que és tot un regal i un descobriment, ara de bon segur que us estimeu molt més que abans i també sou coneixedor/res, que l'Amor és la base de tot.
També n'hi ha d'altres, que han conviscut cada dia les vint-i-quatre hores amb les parelles i fills i també han hagut de fer una bona adaptació i molts d'ells, realment s'han conegut a fons. No és el mateix veure's una estona al vespre i un cap de setmana, que cada dia i totes les hores. Aquí hi poden haver variants, gent que ho hagi gaudit realment i d'altra que ho hagi passat molt malament, perquè les condicions no eren les mateixes, potser estaven a punt del divorci, convivien molt malament i això d'estar confinats amb els nens, potser a acabat d'esclatar o els ha ajudat a veure les coses amb una altra mirada o un punt de vista diferent.
Esperem que tot vagi endavant amb força i que el canvi sigui per anar a millor. I el que sí m'agradaria és que desprès d'aquest confinament, TOTS siguem millors Persones.
Demà més, tot i que veient la poca convocatòria que ha tingut el meu post d'ahir, on us demanava que responguéssiu a unes preguntes, potser hauré de repensar el que escric, o com ho escric perquè us motivi a posar-vos en acció.
La teva Coach
Montserrat
Només llegim arreu que després de tot això sortirà una nova manera de viure i jo penso, per part de qui? Pel poble? O pel govern?
Mentre el dia de poder sortir al carrer amb aquesta llibertat que no tenim ara mateix, el que sí que m'agradaria és que valors com cooperació, col·laboració, solidaritat, responsabilitat i confiança anessin en alça i formessin part de cadascun de nosaltres, en el nostre dia a dia.
Tots hem passat i estem passant uns dies molt difícils en tots els aspectes emocional, físic i econòmic. El daltabaix hi serà i ja hi és en moltes llars, per això ara i quan tot hagi acabi, entre tots hem de donar vida a la gent del barri, als nostres autònoms, als nostres professionals, els botiguers de sempre, en fi, ja sabeu qui són, no cal pas que us ho digui.
Quan sortim de nou al carrer hem de ser conscients que les coses no seran com abans ni de bon tros, i que cal mantenir la tranquil·litat perquè hi haurà coses que no es podran fer i caldrà assumir amb molta paciència, coratge, fortalesa, energia, empenta i molt d'amor per assolir la/les novetats.
Pel que fa a nosaltres com a persones, potser hi ha gent que ha experimentat un gran canvi personal en descobrir que viure sol/a i amb ell mateix/a és prou interessant i no li desagrada gens ni mica quan abans més aviat li feia por i anava tot el dia accelerat/da per tal de no pensar, ni sentir el que el seu cos i la ment li deien. A tots aquests/es, felicitats, heu trobat el temps per estar amb i per vosaltres, i això sí que és tot un regal i un descobriment, ara de bon segur que us estimeu molt més que abans i també sou coneixedor/res, que l'Amor és la base de tot.
També n'hi ha d'altres, que han conviscut cada dia les vint-i-quatre hores amb les parelles i fills i també han hagut de fer una bona adaptació i molts d'ells, realment s'han conegut a fons. No és el mateix veure's una estona al vespre i un cap de setmana, que cada dia i totes les hores. Aquí hi poden haver variants, gent que ho hagi gaudit realment i d'altra que ho hagi passat molt malament, perquè les condicions no eren les mateixes, potser estaven a punt del divorci, convivien molt malament i això d'estar confinats amb els nens, potser a acabat d'esclatar o els ha ajudat a veure les coses amb una altra mirada o un punt de vista diferent.
Esperem que tot vagi endavant amb força i que el canvi sigui per anar a millor. I el que sí m'agradaria és que desprès d'aquest confinament, TOTS siguem millors Persones.
Demà més, tot i que veient la poca convocatòria que ha tingut el meu post d'ahir, on us demanava que responguéssiu a unes preguntes, potser hauré de repensar el que escric, o com ho escric perquè us motivi a posar-vos en acció.
La teva Coach
Montserrat
4 comentaris:
Siusplau, no deixis de fer aquesta tasca, ens ets de molta ajuda segur a moltes persones que estem aqui amb tu cada dia. Tot i que per diferents raons no contestem (parlo per mi) Pero no deixis de fer aixo tant bonic que fas, que es estar aqui junts, fer-nos pensar i esser conscients de moltes coses que potser ens pasarient per alt.
Gracies, es una gran persona i una excel·lent professional.
Oh quina il.lusió que em fa rebre el vostre feedback, això m'anima a seguir endavant amb el repte que em vaig proposar al començar el confinament, d'escriure un post cada dia.
Jo també vull que participeu i dieu la vostra i si teniu necessitat de parlar amb mi o escriure'm, estic a la vostra disposicio, m'agrada i gaudeixo d'acompanyar a la gent amb moments com aquests i si no fos, perquè estic confinada ja que tinc edat de risc, de bon segur estaria al carrer fent tot el que puguès per acompanyar en moments difícils.
Repeteixo, gràcies .
Una abraçada
Hola! Penso que és del tot necessari que els que ens governen canviïn els seus paradigmes i actuin des de la solidaritat i responsabilitat cap els seus ciutadans, oferint- los confiança ara i en el futur. De no ser així, viurem tots plegats situacions dramàtiques que ens portaran a pensar que desprès de tot la nostra societat tecnològica no ha avançat de veres. El pitjor enemic que tenim no és el virus, sinò la copdícia i la ignorància d'aquells que dirigeixen i coodirigeixen els estats. Aquesta és una crisi sanitària però també política. Als ciutadans ens correspon està més atents que mai per veure quins camins prenen els nostres dirigents per resoldre tot aquesta greu situació que ens trasbalsa a tots , també a ells.
Evident s'han de canviar paradigmes quan més aviat millor i també cal que recuperem molts dels drets humans que ara tenim restringits.
A veure si en sortim aviat i demostrem que sóm aqui i que tenim Vot i Veu.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada