Vint-i-cinc dies de confinament
Encetem
una nova setmana amb alegria i coratge, perquè de mica en mica el
material sanitari, els respiradors, els tests i d'altres, estan arribant
a les nostres contrades.
Per altra banda, sembla que també està donant resultat que la gent que pugui es quedi a casa.
Tot
i l'alegria, no dubto que encara ens queden moltes pors dins nostre,
perquè si bé la por és una emoció primària que ens alerta del fet que hi
ha un perill i que hem d'estar atents,i ens comporta que ens cal rentar les mans sovint,
airejar les nostres cases, desinfectar tot el que vingui de l'exterior,
i això determina que en cap cas hem de permetre que la por, s'instal·li permanentment a la
nostra vida ni a les nostres cases.
- Com creus que es genera la por?
- Què et passa quan tens por?
- La por va implícita amb tu?
- Què és el que t'aporta tenir por?
- Recordes algun moment que tot i tenir por, ho vares resoldre favorablement?
Quan
responeu aquestes preguntes, de bon segur entendreu una mica d'on
venen. Si ho compartiu amb un comentari al final del blog, entre tots
compartirem les diferents respostes.
Mentre puc dir que cal gestionar i acompanyar aquesta por, d'aquesta manera:
Fer-la visible i reconèixer que és una emoció natural que ens alerta d'un perill.
Identificar
les diferents pors que pugueu tenir, jo us puc dir que va bé parlar-ne
d'elles amb altres, ja que ajuda a veure-ho de manera diferent.
Si sabeu què és el que us fa por, de bon segur ho gestionareu millor.
Entendre el que cap por és millor o pitjor que una altra, és el que tu sents el que importa.
Saber que la sobreprotecció no ajuda, ja que et deixa sense eines per afrontar aquesta.
I unes frases d'uns senyors que fa dies que no son amb nosatres.
Goethe:"El millor que pots fer per als altres no és ensenyar-los les teves riqueses, sinó fer que vegin les seves".Marcel Proust:"El veritable viatge de descobriment no consisteix en veure nous mons,sinó a veure les coses des d'una nova visió".
Fins aviat, anem endavant encara que de mica en mica,
La teva Coach
Montserrat
2 comentaris:
La por crec que es genera davant de les incerteses i d'allò que desconeixem, i a partir de les pròpies creences limitadores que tenim cadascú de nosaltres per resoldre situacions. Quan es té por la musculatura del cos es contreu més o menys, es posa a la defensiva, i la ment s'alarma. Si aquest estat de por s'allarga en el temps, potser que ens imaginem situacions que van més enllà de la realitat.
Moltes vegades les pors que tenim davant situacions no tenen cap raó objectiva de ser . Una bona solució per sortir d'aquest estat de por és poder compartir el que pensem i sentim amb altres persones de confiança. D'aquesta manera potser veurem que no n'hi havia per tant.
Moltes gràcies per la teva aportació.
És cert que les creences individuals de cadascú pot condicionar molt de la manera com sent, pensa i viu i que quan realment i a mesura de treballar-nos, ens anem coneixent millor, reaccionem de manera molt més positiva.
Compartir les nostres emocions i els nostres sentiments, al contrari del que molta gent pensa, no és de febles, ans al contrari és bó, perquè ens permet veure les coses amb un altra mirada.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada