Dimarts, 7 d'abril 2020

Vint-i-sis dies de confinament.
Acceptar, aquesta paraula significa més o menys que consentim la responsabilitat individual que ens diu, que ens quedem a casa, que hem d'acceptar el present i viure aquí i ara.

En poques paraules, acceptar el que hi ha, reconèixer que nosaltres no som els artífexs d'aquest mal son i com que no ho som, acceptem les conseqüències que això comporta.

Acceptar aquí i ara
Acceptar vol dir també, responsabilitat, solidaritat, amor, confiança i moltes altres paraules més.

Acceptar, vol dir cridar entre tots i individualment, el lema de "Pit i collons" d'aquesta en sortirem més forts.

Acceptar vol dir, encarar de manera diferent cada dia, perquè ara com ara, l'únic amb què comptem és avui, el demà està per veure.

Acceptar, vol dir que ens adaptem a aquesta nova manera de viure confinats i que fins i tot alguns de nosaltres hi trobem un encant o algunes qualitats. Comprovem com l'aire és més respirable, que els arbres i plantes floreixen amb tota la seva esplendor, que escoltem el cant dels ocells, mentre abans només sentíem sorolls de cotxes.

Acceptar, vol dir que hem après a estimar als nostres i enyora'ls, que ho hem interioritzat i quan puguem sortir, els hi farem un munt d'abraçades i petons i compartirem més temps amb ells i també els hi direm que els estimem. A vegades ens costa de dir-ho, tot això perquè ara reconeixem que l'amor és essencial a l'esser humà i sense ell, no es pot viure.

Acceptar, vol dir que hem recuperat un aire més pur, que els animals estan recuperant espais on abans els humans eren els amos i senyors, també la contaminació ha disminuït considerablement, per exemple a Barcelona, ha baixat un 60%. També els canals de Venècia, han recuperat l'aigua clara. Tots això aporta un gran descans a aquesta Natura que entre tots malmetem. Acceptem des d'aquí, que aquest confinament en aquest cas és positiu a escala mundial.

Acceptar el que som i el que hi ha, és el que avui comparteixo amb tots vosaltres.Demà, més.

La teva Coach
Montserrat



3 comentaris:

Rosa BIJUNICA ha dit...

Gràcies ♥️

Anònim ha dit...

Acceptem que la vida no la podem i que és ella la que ens pot a nosaltres. Si acceptem això ens arribarem a sentir veritablement lliures. Aquesta és una tasca que no és fàcil d'assumir, però que és essencial en cadascú de nosaltres.
Montse

Coach.aktiva ha dit...

Si que costa acceptar que la vida ens fa anar moltes vegades per allà on no volem i a més som conscients que no és a la nostra mà la resolució d'aquest viatge inesperat.

Tot i que soc del parer, que tots els entrebancs ens permetem d'aprendre alguna cosa i millorar com a persona.

Moltes gràcies per la teva aportació

En els moments de crisis, només la imaginació és mès important que el coneixement.
Albert Einstein