Un matí, pintant amb Lluís Roura

Paisatge Alt Empordà
Ahir vaig assolir un altre repte, pintar un quadre per primer cop a la meva vida. Haig de dir que va ser una experiència realment fantàstica i més tenint en compte que el mestre Lluís Roura, va ser el meu mentor i el d'altres companys a un bonic camp de gira-sols de l'Alt Empordà.

Puc dir que hi vaig anar sense cap coneixement, expressament no vaig voler buscar cap introducció a la pintura al buscador, perquè no em contaminés. I així, ho vaig fer, vaig mirar atentament com en Lluís pintava i anava barrejant colors i difuminant, d'una manera que semblava fàcil. Jo com a profana en la matèria haig de dir que en un moment donat, pensava, val més que no t'hi posis que faràs el més gran dels ridículs. Però, com que sóc una mica tossuda, vaig dir-me, no has vingut a pintar?, doncs endavant.
El mestre pintant.... gràcies .

I així, ho vaig fer, posar el cavallet, obrir les pintures, posar aiguarràs en un pot de vidre, els draps per netejar i som-hi. 

De fet de fàcil no en té res perquè trobar els colors adequats al que estàs veient i fer la barreja adient és una tasca realment difícil, i mira que vaig posar tota l'atenció com barrejava els colors i els tons el nostre pintor. Amb ell li varen quedar unes muntanyes difuminades i a mi unes de completament diferents. Al cap d'una estona i veient que el meu quadre no s'assemblaria gens ni mica al seu, vaig optar per donar la meva versió particular de la Mare de Déu del Món,una antiga casa en la qual s'havia fet una fundació amb obres de Dalí i una visió molt particular de la ciutat de Figueres. Els gira-sols que omplien el camp, van ser una versió molt naïf de tot plegat. Per sort la tramuntanada no era molt forta, nes refrescava una mica perquè el sol que escalfava de valent, no ens deixés rostits com a pollastres. Tot i així i amb crema protectora, us puc dir que tinc un tall d'esquena ben bronzejada.
Meu quadre i paisatge fons.

Espero que la meva experiència pictòrica us animi a fer noves coses i creure que ho pots fer, això és bàsic per totes les coses.

Dir-vos que estic molt contenta del resultat, i que potser algun dia em plantegi a anar a aprendre a pintar. De moment, l'experiència m'ha resultat plaent i enriquidora personalment i no defujo de tornar un altre dia a la natura a pintar.

Dono les gràcies al pintor LluisRoura per compartir la seva experiència, el seu temps i la seva companyia un diumenge del mes de Juliol 2016. 
 
Una mañana con Lluis Roura

Ayer logré otro reto, pintar un cuadro por primera vez a mi vida. Tengo que decir que fue una experiencia realmente fantástica y más teniendo en cuenta que el maestro Lluís Roura, fue mi mentor y lo otros compañeros a un bonito campo de girasoles del Alt Empordà.
Montserrat i  Lluis Roura . Camp girasols
Puedo decir que fui sin ningún conocimiento, expresamente no quise buscar ninguna introducción en la pintura en los buscadores, para que tal hecho no me contaminara. Y así, lo hice, miré atentamente como en Lluís pintaba e iba mezclando colores y difuminando, de una manera que parecía fácil. Yo como profana en la materia tengo que decir que en un momento dado, pensaba, vale más que no te pongas que harás el más grande de los ridículos. Pero, como que soy un poco terca, me dije, no has venido a pintar?, pues adelante.

Y así, lo hice, poner el caballete, abrir las pinturas, poner aiguarràs en un bote de vidrio, los trapos para limpiar y manos a la obra.

De hecho de fácil no tiene nada porque encontrar los colores adecuados a ko que tienes enfrente de tí y hacer la mezcla adecuada es una tarea realmente difícil, y mira que puse toda la atención en fijarme como mezclaba los colores y los tonos nuestro pintor. A él le quedaron unas montañas difuminadas y a mí unas de completamente diferentes. Al cabo de un rato, viendo que mi cuadro no se asemejaría lo más mínimo al suyo, opté para dar mi versión particular de la ermita de la Mare de Deu del Mon,,na antigua casa en la cual había existido  una fundación con obras de Dalí y una visión muy particular de la ciudad de Figueres. Los girasoles que llenaban el campo, fueron una versión muy naïf de todo. Por suerte la tramuntanada no era muy fuerte, y nos refrescaba un poco ya que el sol calentaba de lo lindo,y podria dejarnos asados como pollos. Aún así y con crema protectora solar, os puedo decir que tengo un trozo de mi espalada perfectamente bronceada.
Primer quadre
Espero que mi experiencia pictórica te anime a hacer nuevas cosas y creer que lo puedes hacer, esto es básico por todas las cosas que quieras realizar en tu vida.

Deciros que estoy muy contenta del resultado, y que quizás algún día, en el futuro me plantee assistir a clases de pintura. De momento, la experiencia me ha resultado muy placentera y enriquecedora personalmente y si puedo en otra ocasión repetiré la experiencia.

Doy las gracias al pintor Lluis Roura por compartir su experiencia, su tiempo y su compañía una mañana de domingo del mes de Julio 2016.
En els moments de crisis, només la imaginació és mès important que el coneixement.
Albert Einstein