El Solstici d'estiu i l'amistat

Nou post a Valorizateya.com

Segons National Geogràphic, enguany el solstici d'estiu s'inicia el 20 de juny i la seva arribada coincideix en nit de lluna plena, fet que es produeix per primera vegada en 70 anys. En aquesta data se celebra el dia més llarg de l'any i es produeixen celebracions i festes que té la seva reminiscència en l'origen de la humanitat, en la qual en començar l'estiu els agricultors i gent del camp celebraven la recollida de les seves collites dels camps, dels fruiters i aprofitaven per gaudir de més hores diürnes per estar en contacte amb la naturalesa i a la llum del sol, alhora que emmagatzemaven els fruits obtinguts de la mare terra.

Per aquest motiu, s'encenien fogates o es feien ritus de foc, processons amb torxes, tot això per simbolitzar el poder del sol i com a agraïment per les collites recollides. Aquestes tradicions s'han anat mantenint fins als nostres dies i aqui a Catalunya seguim celebrant la revetlla de Sant Joan el dia 23 de juny de cada any. Aquest dia és costum realitzar fogates per celebrar el solstici d'estiu i donar-li la benvinguda amb focs d'artifici i petards. També a les platges, és tradicional banyar-se en l'aigua del mar a l'alba i saltar per sobre de les cendres de la foguera, ja que segons diuen, porta bona sort..

A mi, aquestes dates em transporten a la meva infantesa i adolescència, al barri que vivia. Allí ens reuníem en grups per edats i organitzàvem el que seria la nit de Sant Joan. A aquest efecte, recorríem les cases i picàvem
les portes perquè els amos ens donessin, mobles vells, andròmines o diners per comprar coets o petards per a tots. Eren uns dies intensos, en els quals sempre hi havia algun que un altre veí que ens deixava un carretó per carregar amb tots els elements que ens servirien per construir la nostra foguera de Sant Joan..

En aquestes dates el valor de l'amistat, va arrelar fortament entre tots nosaltres i puc dir que aquesta s'ha mantingut fins a l'actualitat, ja que quan en ocasions ens retrobem, és com si els anys no haguessin passat i parlem d'això, d'allò amb una facilitat pasmosa. Aquests llaços que vam crear ens van ensenyar a compartir i col·laborar en l'organització d'aquesta nit màgica
i va fer de nosaltres les persones que sóm avui. La nostra amistat ha perdurat, perquè l'amistat és sinònim de donar sense rebre res a canvi, és explicar les teves penes en una espatlla amiga que t'escolta sense preguntar, és un afecte especial i diferent amb altres persones que no són de la teva família. Per a mi, l'amistat , és un valor universal i com diu el refrany, qui té un amic té un tresor i si tens dos, més. .

L'origen de l'amistat no té explicació, coneixes a algú, sintonitzes amb aquesta persona o persones, i estàs a gust amb ella, parlant, compartint estones, lectures, viatges i aquesta relació d'afecte i aquesta amistat sorgida en un moment o dia determinat sense saber com, es manté a través dels anys. Jo ho definiria com “una relació especial”, que ens ajuda a créixer i a desenvolupar-nos en el plànol personal, amb la qual compartirm cuitas, secrets, moments, plors i ri
atlles.

No us ha passat alguna vegada que us trobeu amb algú a qui fa molts anys que no havies vist i que quan esteu un enfronti a l'altre, sembla com si us haguéssiu vist ahir?. Un amic és aquell que està al teu costat quan els altres t'han abandonat o estàs passant un moment dur en la teva vida, per motius de salut, familiar, etc. L'amic,
ve i et fa costat sense que el cridis, i està amb tu, encara que no digui res al teu costat i en silenci. La seva sola presència, és la que et dóna l'energia suficient per superar els mals moments i tornar a poc a poc a la normalitat. Valors com la confiança, la lleialtat, el respecte i la sinceritat, formen part de tot aquest conglomerat, que és l'Amistat.

I tu, què penses sobre aquest tema? 

Agraeixo comentaris. Feliç estiu.

El solsticio de verano y la amistad

solsticio
Según National Geogràphic , el solsticio de verano este año se inicia el 20 de junio y  su llegada coincide en noche de luna llena, hecho  que se produce por primera vez en 70 años. Coincidiendo con dicha fecha se celebra el día más largo del año y se producen celebraciones y fiestas que tiene su reminiscencia en el origen de la humanidad, en la que al empezar el verano  los agricultores y gente del campo celebraban la recogida de sus  cosechas de los campos,  de los frutales y aprovechaban para disfrutar de más horas diurnas para estar en contacto con la naturaleza y a la luz del sol, a la vez que almacenaban  los frutos obtenidos de la madre tierra.
Por este motivo, se encendían fogatas o se hacían ritos de fuego, procesiones con antorchas, todo ello para simbolizar el poder del sol y como agradecimiento por las cosechas recogidas.  Estas tradiciones se han ido manteniendo hasta nuestros días y seguimos celebrando  la verbena de San Juan el día 23 de junio de cada año. Este día es costumbre realizar  fogatas para celebrar el solsticio de verano y darle la bienvenida con fuegos de artificio y petardos. También en las playas, es tradicional bañarse en el agua del mar al amanecer y saltar  por encima de las cenizas de la hoguera, ya que según dicen,  trae buena suerte..
A mí, estas fechas me transportan  a mi niñez y adolescencia, en el barrio que vivía. Allí  nos reuníamos en grupos por edades y organizábamos lo que sería la noche de San Juan. Con este fin, recorríamos las casas y llamábamos a las puertas para que los dueños nos dieran, muebles viejos, trastos o dinero para comprar cohetes o petardos para todos. Eran unos días intensos, en los que siempre había algún que otro vecino que  nos dejaba una carretilla para cargar con todos los elementos que nos servirían para construir nuestra hoguera de San Juan..
En estas fechas el valor de la amistad, arraigó fuertemente entre todos nosotros y puedo decir que ésta se ha mantenido hasta la actualidad, ya que cuando en ocasiones nos reencontramos, es como si los años no hubieran pasado y hablamos de esto, de lo otro, con una facilidad pasmosa.  Estos lazos que creamos al  compartir y colaborar en la organización de esta noche mágica, hizo de nosotros las personas que somos hoy. Nuestra amistad ha perdurado, porque la amistad es sinónimo de dar sin recibir nada a cambio, es contar tus penas en un hombro amigo que te escucha sin preguntar, es un afecto especial y diferente con otras personas que no son de tu familia. Para mí,la amistad , es un valor universal y como dice el refrán, quien tiene un amigo tiene un tesoro y si tienes dos, más. .
El origen de la amistad no tiene explicación, conoces a alguien, sintonizas con esta persona o personas, y estás a gusto con ella, hablando, compartiendo ratos, lecturas, viajes y esta relación de cariño y afecto, y esta amistad surgida en un momento o dia determinado sin saber cómo, se mantiene a través de los años. Yo lo definiría como “una relación especial”, que nos ayuda a crecer y a desarrollarnos en el plano personal, con la que compartirmos cuitas, secretos, momentos, llantos y risas.
No os ha pasado alguna vez que os encontráis con alguien a quién hace muchos años que no habías visto y que cuando estáis uno enfrente al otro, parece como si os hubierais visto ayer. Un amigo es aquel que está a tu lado cuando los otros te han abandonado o estás pasando un momento duro en tu vida, por motivos de salud, familiar, etc. El amigo, acude a tu lado sin que lo llames, y está ahí, aunque no diga nada y esté en silencio. Su sola presencia, es la que te da la energía suficiente para superar los malos momentos y volver poco a poco a la normalidad. Valores como  la confianza, la lealtad, el respeto y la sinceridad, forman parte  de todo este conglomerado, que es la  Amistad.
Y tu, ¿qué piensas al respecto? Agradezco comentarios. Feliz verano.

No hay comentarios:

En els moments de crisis, només la imaginació és mès important que el coneixement.
Albert Einstein