Vull començar aquest post amb una frase de Marylin Monroe, que deia: És millor estar sola, que infeliç amb algú i que té referència amb el tema de què avui parlo.
El que és evident, és que no és el mateix estar sol, que sentir-se sol. Hom pot estar sol bé perquè vulgui o bé per circumstàncies de la vida, una opció que ha triat o no i que li permet d'estar amb ell/a i gaudir d'aquesta nova manera de viure, un cop ho ha assimilat.
La diferència entre estar sol i sentir-se sol, o sigui la soledat és un sentiment que sent la persona que no li agrada estar sol perquè troba a faltar una companyia o una relació satisfactòria per compartir el seu dia a dia, i això fa, que tingui moments en el que estar sol i amb ell mateix, li faci mal i no sàpiga sortir d'aquest estat, que li produeix tristesa i malenconia , que moltes vegades pot acabar en un fart de plorar o bé buscar a la desesperada, alguna persona amb la qual conviure. Jo no aconsello aquesta solució en cap cas, ja que és sortir d'una situació angoixant per entrar en una altra amb un futur incert. Pot ser que la nova relació vagi molt bé o pot ser que sigui un desastre i llavors comproven en primera persona, que aquesta no era la sortida adequada pel problema de soledat que tenia.
El que és evident, és que no és el mateix estar sol, que sentir-se sol. Hom pot estar sol bé perquè vulgui o bé per circumstàncies de la vida, una opció que ha triat o no i que li permet d'estar amb ell/a i gaudir d'aquesta nova manera de viure, un cop ho ha assimilat.
La diferència entre estar sol i sentir-se sol, o sigui la soledat és un sentiment que sent la persona que no li agrada estar sol perquè troba a faltar una companyia o una relació satisfactòria per compartir el seu dia a dia, i això fa, que tingui moments en el que estar sol i amb ell mateix, li faci mal i no sàpiga sortir d'aquest estat, que li produeix tristesa i malenconia , que moltes vegades pot acabar en un fart de plorar o bé buscar a la desesperada, alguna persona amb la qual conviure. Jo no aconsello aquesta solució en cap cas, ja que és sortir d'una situació angoixant per entrar en una altra amb un futur incert. Pot ser que la nova relació vagi molt bé o pot ser que sigui un desastre i llavors comproven en primera persona, que aquesta no era la sortida adequada pel problema de soledat que tenia.
 |
| La solitud |
Els sociòlegs diuen que l'home és un ser
sociable per naturalesa i clar, això comporta que encara que es visqui
sol, els humans de tant en tant necessitem relacionar-nos amb altra gent
per compartir aficions, espais o altres per poder comunicar-se i
expressar pensaments , sensacions, sentiments, coneixements.
Hi ha estadistiques que diuen que el 80 per cent de les persones que viuen soles ho fan perquè no tenen més remei, el 60 per cent viuen sense companyia per decisió personal i el 50 per cent dels quals sí estan acompanyats a casa senten solitud amb freqüència. Com veieu, moltes vegades encara que estiguis acompanyat de família, amis, companys, pots sentir-te també molt sol. Per tant, aquesta sensació de soledat no té res a veure amb la companyia o al fet de viure sol.
Hi ha estadistiques que diuen que el 80 per cent de les persones que viuen soles ho fan perquè no tenen més remei, el 60 per cent viuen sense companyia per decisió personal i el 50 per cent dels quals sí estan acompanyats a casa senten solitud amb freqüència. Com veieu, moltes vegades encara que estiguis acompanyat de família, amis, companys, pots sentir-te també molt sol. Per tant, aquesta sensació de soledat no té res a veure amb la companyia o al fet de viure sol.
Vaig llegir fa molts anys en una revista una frase
que deia una monja d'un convent i que em va agradar molt i que fa pensar
una mica, a vegades la utilitzo en les meves sessions de coaching
personal, i és aquesta: Si quan estàs sol/a, estàs malament, és que
estàs amb mala companyia. És una frase senzilla que sembla que no diu
res i que diu molt. Si la llegeixes amb calma i reflexiones una mica, veuràs que té tota la raó.
Ets tu que has d'estar bé amb tu i per a tu, i si tu estàs bé podràs
viure i conviure amb tu i amb/sense els altres i de bon segur que aquesta
soledat que t'inunda o que t'envaeix en determinats moments o
circumstàncies la portaràs molt més bé a mesura que vagis descobrint
que estar sol és un plaer que no està a l'abast de molts, de bon segur que, ho gaudiràs i en seràs un/a gran defensor/a.
Bé, fins aqui el meu post d'avui. Si vols compartir la teva opinió, sàpigues que m'agradarà molt.
La teva coach en Valors i Emocions
Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada