Estava endreçant uns àlbums de fotos i records de presentacions o
xerrades que he donat i m'ha vingut a les mans la carta, que una bona i
entranyable amiga em va fer arribar quan per motius aliens a la seva
voluntat, no va poder venir a fer la meva presentació del Merlix el aprendiz del siglo XXI, al barri de Sant Narcís.
Aquí vaig passar la meva infantesa , adolescència i bona part maduresa i sovint m'arriben records de la meva infantessa i dels meus veïns, dels quals puc dir que eren com si fossin de la família i amb les quals he passat i compartit molt bones estones.
Avui us parlo de la Maria Hereu i LLover, una molt bona amiga i persona, a la que aprecio molt, a l'igual que a tota la seva família.
Us transmeto l'escrit que em va escriure per aquell dia i que ha fet que afloresin unes llàgrimes als ulls, tot recordant aquell dia:
Montse, com ja saps, no puc acompanyar-te en un dia tan especial per a tu, però el pensament restarà amb vosaltres. Davant la teva alegria per poder fer la presentació del teu llibre al nostre barri de Sant Narcís, de retruc és van despertar en mi un munt de sensacions que no es poden explicar.
T'agraeixo la tendresa que sempre hem rebut de tu, que amb el pas dels anys has conservat l'esperit d'un veïnatge gairebé familiar. De fet, ets com sempre: riallera, optimista, i ara m'adono que tens una gran imaginació. Això ho ignorava. He gaudit del teu Merlix i amb la màgia que ens ensenya a afrontar la vida. Però bé, no m'estendre sobre el llibre perquè el bon amic Lluís ja te'n farà una anàlisi completa, i segur, molt interessant.
Els teus pares- La Maria i en Josep- estarien joiosos de la seva Montsita, que amb esforços descomunals i sense ajuda de ningú, ha sabut cultivar una cultura cada cop més extensa que no s'aturarà aquí. Sana inquietud!i és que quan expliques les teves idees, els teus ulls espurnen vitalitat.
De petita, la Montse tenia la dèria de venir a casa. S'hi sentia a gust i gairebé a diari rebíem la seva visita. Encara recorda el caldo que ens feia l'Angeleta, la meva mare. La Montse era la reina de la plaça, sempre envoltada de nois per tots costats. De fet, va marxar del barri ja casada i amb tres fills. Des d'aleshores hem seguit les peripècies de la seva família, i ella de la nostra. Són tantes vivències que no cabrien en una simple pàgina, i per força les haurem de deixar en la memòria per a una altra ocasió.
La meva enhorabona Montse, i que la vetllada et doni, si és possible, tot el que n'esperes. Aprofita la dolçor d'aquest moment i sigues d'allò més feliç.
Una forta abraçada de la que per a tu serà sempre, la Maria de Can Curbet.
T'estimen!
Aquí vaig passar la meva infantesa , adolescència i bona part maduresa i sovint m'arriben records de la meva infantessa i dels meus veïns, dels quals puc dir que eren com si fossin de la família i amb les quals he passat i compartit molt bones estones.
Avui us parlo de la Maria Hereu i LLover, una molt bona amiga i persona, a la que aprecio molt, a l'igual que a tota la seva família.
Us transmeto l'escrit que em va escriure per aquell dia i que ha fet que afloresin unes llàgrimes als ulls, tot recordant aquell dia:
Montse, com ja saps, no puc acompanyar-te en un dia tan especial per a tu, però el pensament restarà amb vosaltres. Davant la teva alegria per poder fer la presentació del teu llibre al nostre barri de Sant Narcís, de retruc és van despertar en mi un munt de sensacions que no es poden explicar.
T'agraeixo la tendresa que sempre hem rebut de tu, que amb el pas dels anys has conservat l'esperit d'un veïnatge gairebé familiar. De fet, ets com sempre: riallera, optimista, i ara m'adono que tens una gran imaginació. Això ho ignorava. He gaudit del teu Merlix i amb la màgia que ens ensenya a afrontar la vida. Però bé, no m'estendre sobre el llibre perquè el bon amic Lluís ja te'n farà una anàlisi completa, i segur, molt interessant.
Els teus pares- La Maria i en Josep- estarien joiosos de la seva Montsita, que amb esforços descomunals i sense ajuda de ningú, ha sabut cultivar una cultura cada cop més extensa que no s'aturarà aquí. Sana inquietud!i és que quan expliques les teves idees, els teus ulls espurnen vitalitat.
De petita, la Montse tenia la dèria de venir a casa. S'hi sentia a gust i gairebé a diari rebíem la seva visita. Encara recorda el caldo que ens feia l'Angeleta, la meva mare. La Montse era la reina de la plaça, sempre envoltada de nois per tots costats. De fet, va marxar del barri ja casada i amb tres fills. Des d'aleshores hem seguit les peripècies de la seva família, i ella de la nostra. Són tantes vivències que no cabrien en una simple pàgina, i per força les haurem de deixar en la memòria per a una altra ocasió.
La meva enhorabona Montse, i que la vetllada et doni, si és possible, tot el que n'esperes. Aprofita la dolçor d'aquest moment i sigues d'allò més feliç.
Una forta abraçada de la que per a tu serà sempre, la Maria de Can Curbet.
T'estimen!
Maria Hereu i Llover
dilluns, 7 de gener de 2013
PRESENTACIÓ LLIBRE DE MONTSERRAT FUGARDO
PRESENTACIÓ "MERLIX, EL APRENDIZ DEL SIGLO XXI" - Montserrat Fugardo
El proper dijous, dia 10, al Punt de lectura Sant Narcís (Girona), presentació del llibre
MERLIX, EL APRENDIZ DEL SIGLO XXI
En paraules de l'autora, Montserrat Fugardo, veïna del barri, el llibre és un "document
consagrat a la comoditat, la senzillesa i la utilitat, totes elles molt
necessàries per aprofundir la complexa i polièdrica estructura del
Coaching, i les seves eines."
La presentació es farà al Punt de lectura Sant Narcís - Centre Cívic Sant Narcís (Plaça Assumpció, 27), a les 8 del vespre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada