 |
| Actitud, aptitud, Coaching |
Ja hi som, altre cop amb les etiquetes. Perquè hem de posar etiquetes a
tot i per a tot. Aquest és gran, aquest és llest, aquest no serveix...
Si hi ha una cosa que no m'agrada, són aquesta classe d'etiquetes sobre
les persones. Perquè s'han de categoritzar els humans, en un grup o en
un altre? L'edat, no és en els anys, és a l'esperit de cadascú.A més, no
tothom serveix per al mateix, i cadascú té el seu lloc, en aquest món-
Podem trobar gent jove, que sigui gran i no tingui empenta , com gent gran, que sigui més animada i amb més creativitat i enginy que d'altres molt més joves
Ara bé, és comú, que a les empreses facin fora a la gent gran abans d'hora , per posar a un altre més jove i amb menys cost salarial i llavors li posem l'etiqueta és gran i això equival, a dir que ja no serveix, que ja no és útil. Ho veieu que això, no és així?
I que creieu que el món, és per als joves? Vosaltres creieu, que això és realment cert? Dels resultats que es desprenen a la vista de les estadístiques i de mirar pel nostre entorn, tampoc va d'aquesta manera. Resulta que hi ha un munt de joves amb titulació i sense, que no tenen feina i que si en volen, han d'anar a l'estranger, a fer una feina que no es correspon amb els seus estudis, però per la qual li paguen un salari. També n'hi ha d'altres, que malviuen al nostre país, amb uns salaris tan baixos que fan feredat i que han de quedar-se a viure amb els seus pares, perquè no es poden independitzar.
Com hem arribat fins aquí? És cert que no hi ha feina? O és que només ens agrada obtenir beneficis sense fi i que els treballadors, són una càrrega quan fa anys que treballen al nostre servei i és millor, fer-los fora, amb l'excusa d'una regulació de treball, i agafar-ne de joves, que treballin per dos euros, millor que per quatre i que vinguin a ser una mena d'esclaus.
Em penso que anem, una mica equivocats tots plegats.
La maduresa i l'experiència no és sinònim de extinció, ans al contrari, hem d'aprofitar aquesta maduresa en tots els àmbits, perquè hi ha moltes coses a dir i a fer, i també hem d'acompanyar a aquests joves que no treballen encara, a què no marxin de la nostra terra i aconsegueixin una feina digna, que els hi permeti viure amb independència i amb un salari ajustat als temps que estem vivint.
Bé, com veieu avui el meu post, ha començat amb etiquetes i ha acabat, explicant el que passa i m'agradaria canviar. Feina per a tots, amb sous equilibrats i amb responsabilitat social, i a on les persones, senior o junior, siguin un plus i no una càrrega, on els valors i les emocions tinguessin un lloc i és pogues reconèixer, un salari emocional, a més del salari dinerari.
Walt Disney , deia que si ho somies ho pots crear i jo, des d'aqui, vull posar el meu granet de sorra, perquè les coses canviin i millorin
Molt bon dia, la vosta coach en Valors i Emocions
Montserrat
PD. Acabo de llegir aquest reportatge, que confirma la precarietat de que us parlava.
Podem trobar gent jove, que sigui gran i no tingui empenta , com gent gran, que sigui més animada i amb més creativitat i enginy que d'altres molt més joves
Ara bé, és comú, que a les empreses facin fora a la gent gran abans d'hora , per posar a un altre més jove i amb menys cost salarial i llavors li posem l'etiqueta és gran i això equival, a dir que ja no serveix, que ja no és útil. Ho veieu que això, no és així?
I que creieu que el món, és per als joves? Vosaltres creieu, que això és realment cert? Dels resultats que es desprenen a la vista de les estadístiques i de mirar pel nostre entorn, tampoc va d'aquesta manera. Resulta que hi ha un munt de joves amb titulació i sense, que no tenen feina i que si en volen, han d'anar a l'estranger, a fer una feina que no es correspon amb els seus estudis, però per la qual li paguen un salari. També n'hi ha d'altres, que malviuen al nostre país, amb uns salaris tan baixos que fan feredat i que han de quedar-se a viure amb els seus pares, perquè no es poden independitzar.
Com hem arribat fins aquí? És cert que no hi ha feina? O és que només ens agrada obtenir beneficis sense fi i que els treballadors, són una càrrega quan fa anys que treballen al nostre servei i és millor, fer-los fora, amb l'excusa d'una regulació de treball, i agafar-ne de joves, que treballin per dos euros, millor que per quatre i que vinguin a ser una mena d'esclaus.
Em penso que anem, una mica equivocats tots plegats.
La maduresa i l'experiència no és sinònim de extinció, ans al contrari, hem d'aprofitar aquesta maduresa en tots els àmbits, perquè hi ha moltes coses a dir i a fer, i també hem d'acompanyar a aquests joves que no treballen encara, a què no marxin de la nostra terra i aconsegueixin una feina digna, que els hi permeti viure amb independència i amb un salari ajustat als temps que estem vivint.
Bé, com veieu avui el meu post, ha començat amb etiquetes i ha acabat, explicant el que passa i m'agradaria canviar. Feina per a tots, amb sous equilibrats i amb responsabilitat social, i a on les persones, senior o junior, siguin un plus i no una càrrega, on els valors i les emocions tinguessin un lloc i és pogues reconèixer, un salari emocional, a més del salari dinerari.
Walt Disney , deia que si ho somies ho pots crear i jo, des d'aqui, vull posar el meu granet de sorra, perquè les coses canviin i millorin
Molt bon dia, la vosta coach en Valors i Emocions
Montserrat
PD. Acabo de llegir aquest reportatge, que confirma la precarietat de que us parlava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada