Gràcies 2014 i Benvingut 2015

Vull donar les gràcies al 2014 per tot el que m'ha aportat de bo i de dolent , perquè tot això m'ha servit per créixer i superar els obstacles i les dificultats que la vida et posa al davant en determinats moments .El que s'aprèn en tot el camí,  és a tenir una bona capacitat de resiliència, permeten fer front al que sorgeix amb més serenitat i calma i ressorgir de tot plegat, més forta i més feliç d'estar amb tu mateixa, tot reconeguent aquest cúmul d'emocions i de sensacions viscudes,en una determinada situació o moment. Gràcies per tots aquests instants.

2014 -2015

També vull obrir les mans i el cor al nou 2015, per tant de què em deixi ser i estar com sóc i que em permeti conèixer nova gent, a la que pugui acompanyar si es troba en un moment, en el que li sembla que tot està perdut o tot està per fer. I si cal, també pugui col·laborar amb altra gent donant formació, a les petites i mitjanes empreses, a centres cívics, escoles, etc, amb les disciplines que conec, com són el coaching, la programació neurolingüística, la intel·ligència emocional, els valors i aportant el meu granet de sorra, per tenir una bona autoestima. Reconec, que m'ho passo molt bé, quan dono formació a altres persones, perquè aprenc molt d'elles i també de mi. És un regal poder gaudir d'aquestes estones, us ho ben asseguro.
Per tant, Benvingut 2015, que sé que m'aportarà moltes coses bones de bon segur i any en el qual, jo seguiré lluitant per aconseguir que els meus somnis siguin una realitat.

Petites i mitjanes empreses, col·lectius i associacions, aquí estic per acompanyar-vos en el procés del canvi, a vosaltres de tocar a la meva porta. Bon Any.

Montserrat

Us deixo un poema de Miquel Marti i Pol, com a benvinguda a aquest Nou Any 2015.
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

No hay comentarios:

En els moments de crisis, només la imaginació és mès important que el coneixement.
Albert Einstein