Quaranta-un dies de confinament
Instal·lar-nos en la queixa no ens ve bé en aquests moments ni en altres. Ara bé sempre hi ha gent que li agrada fer el paper de víctima perquè alguna cosa positiva en treu, a veure penseu en algú proper que conegueu que sempre es queixa de tot i per tot i mira quina recompensa pel seu comportament obté del seu entorn.
Cal transformar la nostra manera de pensar, de victimitzar-nos per tot i més, cal que ens alliberem d'aquesta actitud que no ens porta enlloc i a més, fa que la vida sigui més fosca i trista. I nosaltres, en cap cas, volem estar tristos, oi? El que volem avui i sempre, és ser feliços que tampoc costa tant. Ens hi esforcem una mica?
A vegades ens passa o ens diem, tal com sóc, jo no puc aprendre això o allò perquè pensem que no en sabem o pensem que no en podem aprendre, o perquè som massa alts o massa baixos o perquè no tinc la cara llarga o el que sigui. I ens diem, és massa complicat, jo ja sóc gran, no puc, o faré quan.... i són veritablement aquestes decisions, les que ens impedeixen d'aprendre.
Us sona que recentment hàgiu dit és que no tinc temps... I ara en teniu? O també trobeu excuses per no fer el que heu de fer. No són els altres el que t'impedeixen fer res, ets tu mateix/a el que poses pals a les rodes i així, el canvi o el que vols aconseguir, és difícil que arribi.
I la desconfiança, com la porteu? Perquè canviar implica un canvi d'actitud i a vegades en aquest canvi cedim part de nosaltres a l'altra perquè ens ensenyi o ens acompanyi en aquest o altre moment però.... no ens agrada donar autoritat a un altre i no confiem amb el que ets pot ensenyar i qüestionem tot el que ens diu i molt més. Amb aquest grau de desconfiança serà ben difícil canviar gairebé res, no us sembla?
Tot aquests són enemics de l'aprenentatge i el canvi, potser tu en coneixes d'altres. Si vols compartir-ho amb mi, ho podem comentar plegats.
Et sembla que podries fer quelcom per tal de ser més efectiu/va?
En quines situacions trobes més dificultats per aprendre?
I per desaprendre?
Dóna't un temps i reflexiona i anota tot el que podries fer i no fas. Ara que estàs confinat/da, tens vint-i-quatre hores que pots utilitzar per canviar allò que no t'agrada i deixar de fer la víctima. Que et sembla?
Vinga, fins aquí avui. Demà més.
Instal·lar-nos en la queixa no ens ve bé en aquests moments ni en altres. Ara bé sempre hi ha gent que li agrada fer el paper de víctima perquè alguna cosa positiva en treu, a veure penseu en algú proper que conegueu que sempre es queixa de tot i per tot i mira quina recompensa pel seu comportament obté del seu entorn.
Cal transformar la nostra manera de pensar, de victimitzar-nos per tot i més, cal que ens alliberem d'aquesta actitud que no ens porta enlloc i a més, fa que la vida sigui més fosca i trista. I nosaltres, en cap cas, volem estar tristos, oi? El que volem avui i sempre, és ser feliços que tampoc costa tant. Ens hi esforcem una mica?
A vegades ens passa o ens diem, tal com sóc, jo no puc aprendre això o allò perquè pensem que no en sabem o pensem que no en podem aprendre, o perquè som massa alts o massa baixos o perquè no tinc la cara llarga o el que sigui. I ens diem, és massa complicat, jo ja sóc gran, no puc, o faré quan.... i són veritablement aquestes decisions, les que ens impedeixen d'aprendre.
Us sona que recentment hàgiu dit és que no tinc temps... I ara en teniu? O també trobeu excuses per no fer el que heu de fer. No són els altres el que t'impedeixen fer res, ets tu mateix/a el que poses pals a les rodes i així, el canvi o el que vols aconseguir, és difícil que arribi.
I la desconfiança, com la porteu? Perquè canviar implica un canvi d'actitud i a vegades en aquest canvi cedim part de nosaltres a l'altra perquè ens ensenyi o ens acompanyi en aquest o altre moment però.... no ens agrada donar autoritat a un altre i no confiem amb el que ets pot ensenyar i qüestionem tot el que ens diu i molt més. Amb aquest grau de desconfiança serà ben difícil canviar gairebé res, no us sembla?
Tot aquests són enemics de l'aprenentatge i el canvi, potser tu en coneixes d'altres. Si vols compartir-ho amb mi, ho podem comentar plegats.
Et sembla que podries fer quelcom per tal de ser més efectiu/va?
En quines situacions trobes més dificultats per aprendre?
I per desaprendre?
Dóna't un temps i reflexiona i anota tot el que podries fer i no fas. Ara que estàs confinat/da, tens vint-i-quatre hores que pots utilitzar per canviar allò que no t'agrada i deixar de fer la víctima. Que et sembla?
Vinga, fins aquí avui. Demà més.
Espero que el dia de Sant Jordi d'ahir hagi estat profitós per a tots/es vosaltres, tot i que ha sigut un Sant Jordi Confinat.
La teva Coach
Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada