Trenta-cinc dies de confinament.
Fa tants de dies que estem tancats a casa o confinats i comproven que estem passant per moltes situacions de pujada i baixada d'estat d'ànim, que seria bo que entre tots féssim un petit resum de tot el que sentim i experimenten.
Fa tants de dies que estem tancats a casa o confinats i comproven que estem passant per moltes situacions de pujada i baixada d'estat d'ànim, que seria bo que entre tots féssim un petit resum de tot el que sentim i experimenten.
En un primer moment, la incredulitat era el que primava, no podíem creure el que estava passant, estàvem dins d'una pel·lícula de ciència-ficció i nosaltres érem els actors principals. Això ja de per si, ens va costar molt d'acceptar. D'un dia per l'altre, ja no podíem sortir al carrer, la nostra llibertat era i és, restringida. Un canvi ha entrat a les nostres vides, sense que nosaltres li hàgim obert la porta. Simplement és aquí i cal gestionar de la millor manera, tot plegat.
Tots hem hagut d'ajustar el nostre dia a dia. Omplir les hores amb activitats, noves rutines, per tal que aquest tancament no ens esgoti mentalment i físicament. Pares amb nens, gent sola, d'altres lluny de casa seva ,bodes sense celebració, vacances anul·lades. Tot un munt d'activitats que s'han deixat de fer i que difícilment tornaran a realitzarse sense que hagi passat un temps considerable.
Això provoca que hàgim d'ajustar el nostre dia a dia. Cal que ens fem uns horaris adequats al temps del que ara disposem, per no caure en el desànim i passar tot el dia dormint..
De mica en mica, ens aclimatem i ens anem acostumant a mesura d'instal·lar noves rutines, noves maneres de fer, de parlar i comunicar-nos, de fer exercici, de cuinar...
És importat també l'augment de la tensió per la manca de relacions personals, incertesa de si estem o no contagiats d'aquest virus que no respecta edats ni estatus.
Estem veient comportaments de gent que no vol que hi hagi sanitaris que visquin en el seu bloc de pisos, una metgessa, a la qual, l'hi han pintat el cotxe amb aquestes paraules "rata contagiosa". .Aquestes reaccions pertanyen a un tipus de gent molt egoista i amb molta por i poc o gens de civisme. Cal que instaurin a les seves vides el valor de la responsabilitat individual i col·lectiva així com el de solidaritat.
Esperem veure el final de tot plegat, i costa molt perquè les informacions que ens arriben no són del tot clares, el nombre de persones que han mort per aquest virus, no és el mateix a tots els llocs i això, genera una incertesa constant i una gran inseguretat. . Els nostres polítics , tot sigui dit, tampoc hi ajuden gaire amb totes les seves contradiccions.
Estem generant una gran preocupació pel futur, També s'observa una gran fractura social, ja que molta gent ha quedat sense feina i ja no tenien un gran sou, per tant comportarà unes dificultats afegides a tot plegat, molts d'ells malvivien amb l'ajut dels seus pares ja grans i malauradament aquests han sigut els primers perjudicats, ja que hi han deixat la vida.
Aquest confinament ha canviat moltes vides, algunes
tenien una renda petita i un sostre en el qual viure i d'altres que, a
hores d'ara no tenen sou, ni guanys, ni a on soplujar-se perquè el
lloguer no el poden pagar i no tenen on viure.. Aquesta gent ho passa i ho passarà molt i molt malament.
En
aquests moments m'agradaria tenir una vareta màgica, perquè tot tornés a
la normalitat ben aviat, que la gent tingues feina, casa i molta Salut
per donar i vendre i que sortíssim d'aquest bucle en el qual tots d'una
manera o altra anem donant voltes i fent comptes dels dies que manquen
per recuperar la nostra llibertat, per poder abraçar i petonejar als nostres éssers estimar, per passejar pels nostres carrers, les nostres ciutats, pels camps, pel mar.
Demà més, avui ha sigut el recull de tot una sèrie de fets que molts hem experimentat i viscut en aquests dies de confinament, són diferentes fases o ètapes d'un procès inesperat.
La teva coach
Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada