23 dies de confinament
Avui,tot mirant l'evolució d'aquesta pandèmia i la manera com s'està
resolent, permeteu-me que us digui que estic una mica decebuda de tot
plegat. La majoria pensàvem que vivíem en un món de benestar a on amb el
nostre treball i esforç teníem tot assegurat i estem veient que el que
predomina és un caos generalitzat que està deixant els nostres grans
fora de joc, i no s'ha tingut en compte la seva gran aportació. Llegeixo
516 avis i àvies morts en les residències de Catalunya, a part els de
la resta del país. Diuen 8.300 pensionistes menys el mes de marc.
Aquesta societat de confort ha resultat una mentida i estaem davant una buidor immensa, perquè la protecció no s'ha rebut per part de qui l'havia de donar, ens han aportat dubtes, pors,i molta incertesa amb les seves reaccions públiques. Avui si, demà no, potser.... i al cim en lloc de què els científics aportessin els seus coneixements en directe, han sigut els militars amb les seves medalles (que a hores d'ara no sabem on les han guanyat), els que han sortit a fer el paper que els hi ha tocat en aquesta gran obra de teatre i els espectadors uns simples guinyols, amb els quals es fa el que el poder fàctic vol.
De cop i volta, els canvis han vingut de fora cap a dins i encara no hem pogut gestionar del tot bé aquest enrenou ha provocat.
També cal anar amb compte perquè amb el pretext d'aplicacions per mòbil poden fer-nos seguiment per si incomplim el confinament.
I nosaltres, Com els controlem a ells si no fan la feina ben feta? Què volen més de nosaltres? Posar-nos un xip i monitoritzar-nos com simples robots?
Amb
tot això, el que voldria és que reflexionem tots i totes una mica, i
que per aquesta vegada, responguéssiu a aquestes preguntes, al final del
meu post, on diu, comentaris. Les respostes poden ser anònimes, no us
comprometeu a res, ni jo us ho demano, només m'agradaria llegir el
vostre parer.Feed back, que en diem en el món del coaching.
I fins aquí, esperant amb il·lusió rebre les vostres respostes. Ens veiem ben aviat. Feu bondat i quedeu-vos a casa.
La teva Coach
Montserrat
Aquesta societat de confort ha resultat una mentida i estaem davant una buidor immensa, perquè la protecció no s'ha rebut per part de qui l'havia de donar, ens han aportat dubtes, pors,i molta incertesa amb les seves reaccions públiques. Avui si, demà no, potser.... i al cim en lloc de què els científics aportessin els seus coneixements en directe, han sigut els militars amb les seves medalles (que a hores d'ara no sabem on les han guanyat), els que han sortit a fer el paper que els hi ha tocat en aquesta gran obra de teatre i els espectadors uns simples guinyols, amb els quals es fa el que el poder fàctic vol.
De cop i volta, els canvis han vingut de fora cap a dins i encara no hem pogut gestionar del tot bé aquest enrenou ha provocat.
- Tancament (empreses)
- (Comiats) de treballadors
- Circulació minsa
- Aeroports buits
- Carreteres amb transport limitat
- Carrers amb silenci
- Gent confinada
- Malats a dojo
També cal anar amb compte perquè amb el pretext d'aplicacions per mòbil poden fer-nos seguiment per si incomplim el confinament.
I nosaltres, Com els controlem a ells si no fan la feina ben feta? Què volen més de nosaltres? Posar-nos un xip i monitoritzar-nos com simples robots?
Amb
tot això, el que voldria és que reflexionem tots i totes una mica, i
que per aquesta vegada, responguéssiu a aquestes preguntes, al final del
meu post, on diu, comentaris. Les respostes poden ser anònimes, no us
comprometeu a res, ni jo us ho demano, només m'agradaria llegir el
vostre parer.Feed back, que en diem en el món del coaching.Aqui van:
Us agrada aquest món que ara mateix tenim?
Penses que s'ha actuat bé ?
Creus que es podria fer millor?
Què podem fer per canviar?
Com es pot ser més humà?
Què en penses del treball telemàtic?
Serem millors persones quan tot acabi?
Què t'agradaria ser d'aquí a deu anys?
Si tinguessis una vareta màgica que t'agradaria, Ser o tenir?
Quins recursos creus que necessites?
Com et trobes avui?
I fins aquí, esperant amb il·lusió rebre les vostres respostes. Ens veiem ben aviat. Feu bondat i quedeu-vos a casa.
La teva Coach
Montserrat
2 comentaris:
_No, no m'agrada gens el món q ara tenim, gens.
_No ha d'ésser fàcil,però s'ha de fer millor d'el que s'està fent fins ara.
_Jo la veritat és q no se que es el q podem a fer a nivell individual, però no donar el vot a gent poc preparada seria una de les coses q podríem fer.
_Penso q ser més humà o menys no s'aprèn n'ets o no n'ets.
_Segur q és el futur, però jo crec amb la proximitat el contacte ...
_Espero q si, però em temo q quan tot torni a estar be,la majoria tornarà a oblidar el q si,té valor i es tornarà a perdre els valors.
_ M'agradaria ser feliç i sentir-me estimada per els meus
_Magradaria tenir la vareta màgica x fer q la gent no pateixi ni física ni emocionalment.
_La veritat és q molts menys dels q em pensava fa 1 més. Però necesito el bàsic per poder viure, però sobretot sentirme estimada per els meus.
_Avui com ahir i com fa uns dies, estic com en una marató de emocions.
Bon vespre, si jo també soc del parer que molts de nosaltres vivim en una maremagnum d'emocions i sensacions, que moltes vegades ens costa de gestionar.
Penso, també que alguna cosa positiva aprendrem de tot plegat i que valorarem les petites coses com, el somriure d'un infant, una flor, un petò o una abraçada. Tot aixó ens omplirà de goig i alegria.
Vull creure que desprès de tot això, hi ha un abans i un desprès i que les relacions a tots nivells seràn més humanes i que sabrem distingir amb més criteri el grà de la palla.
Moltes gràcies per les teves respostes.
Publica un comentari a l'entrada