Dimecres, 15 d'abril 2020

Dibuix extret d'internet
Trenta-tres dies de confinament.

No m'ho puc creure- va dir Alícia.
No pots? Va dir la reina en to compassiu- Intenta-ho un altre cop: respira a fons i tanca els ulls.
És inútil intentar-ho – va dir –
Un no es pot creure coses impossibles.
Jo m'atreveixo a dir que no has practicat prou – li va dir la Reina-.
Quan jo tenia la teva edat, sempre ho feia mitja hora cada dia.
Caram!! A vegades m'he cregut fins a sis coses impossibles abans d'esmorzar.

LEWIS CARROLL, Alícia a través del mirall.

Estimem que un cervell humà al llarg de tot un dia rep una enorme quantitat d'impulsos nerviosos, es diu que uns quatre bilions diaris. Nosaltres no experimentem realment el món extern, sinó una porció molt petita i no som conscients de la manera com processem tota la informació que rebem ni tampoc de quina manera la ment filtra aquest impuls . La Programació Neurolingüística (PNL) diu que deixem passar informació  a la nostra ment  a través d'uns filtres mentals, uns que són genètics o neuronals i uns altres que són adquirits. En aquests moments, estem tots una mica atabalats, de tantes i tantes informacións que rebem al llarg del dia pels mitjans de comunicació, per les xarxes, telefónicament i ... clar, desprès nosaltres fem la tria i ho passem per filtres.

I quins són aquests filtres neuronals? L'omissió, la distorsió i la generalització. Que fa cadascun d'ells?

L'omissió. La teva ment elimina la informació que no considera rellevant i quan ho fa, guarda el que realment t'interessa en aquest moment. La ment fa aquesta operació per motius de eficiència i perquè no pot guardar tota la informació que rebem al llarg del dia. També a vegades la nostra ment elimina allò que no vol veure o aspectes que no li són favorables.

La distorsió. Aquesta és una representació de la realitat però de la teva realitat, la que està dins el teu ésser intern. La distorsió el que fa és donar-te una visió de la teva realitat no del que és real. Perquè tu pots veure la realitat d'una manera i la persona del costat veure-la completament diferent. Això a vegades ens porta a magnificar records o vivències o també a veure coses que no hi són. Un gest fet per una persona que no es troba bé igual el veiem com que no ens vol enraonar o no ens vol saludar. Dintre les distorsions hi trobem la lectura mental, aquesta és dona quan la persona que parla diu que sap el que l'altra persona pensa, sent, etc.

La generalització. La nostra ment agafa la informació d'un fet i fa que experiències similars tinguin el mateix contingut., és la típica frase, tots els polítics són iguals. D'aquesta manera i per aquest procés mental considerem que una part observada és sempre la mateixa . La generalització la fem servir tot sovint i quan ens ha passat un fet determinat amb una persona, ja diem, amb aquesta persona no es pot parlar. Aquí també hi ha els quantificadors universals, tot, sempre, mai, ningú, aquestes paraules són una transgressió important del llenguatge, ja que l'absolut no existeix.

La informació que ometem, que distorsionem i generalitzem, depèn de les nostres creences, dels nostres valors, del nostre llenguatge, aquests són els que anomenem Filtres adquirits.

I quins són els filtres adquirits?

És la informació que ometem, distorsionem i generalitzem en funció dels nostres valors, les nostres creences, els nostres records, el nostre llenguatge, el nostre mapa mental.

Espero que el tema d'avui us hagi interessat, perquè totes aquests filtres els utilitzem a diari en les nostres converses internes amb nosaltres mateixos i també amb la gent del exterior.

Seguirem, demà més.

La teva Coach
Montserrat
En els moments de crisis, només la imaginació és mès important que el coneixement.
Albert Einstein