 |
| Imatge feta amb bolígraf per BICMAN. Gràcies per donar-me permís publicar. |
Avui, vull fer un petit homenatge a totes aquelles persones, homes, dones que ens han deixat recentment o que vivien i viuen en centres geriàtrics.
Ells, en el seu moment també varen passar per vicissituds i ensurts, encara que cap com aquest que ha provocat que hagin mort en una soledat espantosa sense que ningú de la seva família o de confiança, hagi pogut acompanyar-los a marxar sentint que eren estimats per ells.
Aquesta situació ha de servir per veure que no estàvem fent les coses del tot bé. S'ha creat una societat en la qual tots els membres de la família han de treballar si o si, només per pagar hipoteques, crèdits o luxes dels quals no poden ni gaudir perquè estan moltes hores a la feina, amb l'obsessió de fer diners i diners i ser el primer o primera a tenir el darrer model de pantalla plana, d'automòbil o de telèfon mòbil i a on desgraciadament els avis i àvies no hi tenien lloc i menys quan aquests es feien grans o estaven malalts, perquè a les cases no hi ha ningú que pugui estar amb ells i cuidar-los quan estan malalts, no com abans que vivien a les cases pairals els avis, les tietes o tiets i la família,tots junts.
I per si no n'hi hagués prou, hem arribat a l'extrem de triar per edat qui pot tenir o no un respirador als Hospitals, segons he llegit en diverses publicacions, quan tota aquesta gent després dels anys que han treballat i han pujat a la família tenia tot el dret de gaudir de tots els privilegis. Trobo que una societat que no estima, cuida i protegeix a les seves persones grans, desmereix una mica.
Alguna cosa no hem fet bé en aquesta evolució, globalització, digueu-li el nom que vulgueu, i potser hauríem de canviar la nostra actitud enfront dels nostres grans.
Ja sabeu que m'agrada donar missatges positius tot i que en aquests moments em resulta un xic difícil, encara que penso que entre tots alguna cosa podrem canviar.perquè situacions com aquestes, no és repeteixin. I avui, la veritat és que estic trista per aquests fets, i necessitava explicar-ho.
En quant al dol
d'aquests fills, filles, germans, etc., potser serà un xic més llarg
que en altres casos, ja que no han pogut acomiadar-se de la persona
estimada, i des d'aquí els hi vull enviar tot el meu afecte i suport per
superar aquest mal tràngol, que els hi ha vingut de sobte.
Per això cal:
- Acceptar els fets i el dolor que comporta.
- Gestionar sentiments i emocions
- Us pot ajudar, escriure a la persona que no és amb vosaltres per dir el que no heu pogut dir.
- Compartir amb família o amics el vostre dolor.
- Abraçar als vostres
- Plorar és lògic i normal, no retingueu en cap cas aquesta emoció.
- Si necessiteu recolzament o ajuda, busqueu-la.
Us desitjo a tots molta salut, perquè ben aviat ens trobem pels nostres carrers i ciutats i ens poguem donar una forta abraçada.
La teva Coach
Montserrat
Mireu aquest enllaç, és un conte per a petits, que parla del buit que senten les persones en determinats moment, i com que tots som un xic petits, us anirà be.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada