Quaranta nou dies de confinament
Avui us explico un conte, diuen que,
Hi havia un pagès de països llunyans, que era pobre però alhora savi i treballava la terra amb l'ajut del seu fill i moltes hores de treball i suors.
Un dia el fill li va dir:Pare, quina desgràcia.... El cavall ha marxat!
Perquè li dius desgràcia? – va respondre el pare. Veurem, el que ens porta el temps.
Poc després, el cavall va tornar acompanyat d'un altre cavall.
Pare, quina sort! – va dir el noi... El nostre cavall n'ha portat un altre...
Perquè li dius sort? – va respondre el pare. Veurem el que ens porta el temps....
Uns dies més tard, el noi va voler pujar dalt del cavall nou i aquest, que no el coneixia, es va encabritar i el va tirar a terra.....
A causa de la caiguda, el noi es va trencar una cama.
Pare, quina desgràcia! – va dir el noi. M'he trencat una cama!
I el pare savi per la seva experiència i saviesa, va dir:
Perquè li dius desgràcia? – Veurem, el que ens porta el temps
El noi, no estava gens convençut de la filosofia del seu pare i gemegava al seu llit amb la cama estirada.
Dies després, van ser visitats pels soldats del rei, ja que agafaven nois joves per anar a la guerra, però quan el varen veure al llit amb la cama trencada, varen marxar sense ell seguint les ordres del rei.
El jove va comprendre que mai hem de donar la desgràcia o la fortuna com absolutes, sempre hem de donar un temps per comprovar si és per bo o és per dolent.
La vida dóna moltes voltes i a vegades el que sembla dolent no ho és tant i el que és bo, tampoc sempre és tan bo.
El millor és no precipitar-nos a l'hora de jutjar o de valorar la nostra situació, cal reflexionar i veure sempre la part positiva. Aquesta actitud és la que ens permet accionar cap allà a on volem anar.
El que nosaltres creiem o millor dit les nostres creences són estructures de pensament elaborades i arrelades al llarg del nostre aprenentatge, que serveixen per explicar-nos la realitat a través dels nostres filtres de la realitat i ara mateix el que tenim és un virus que no el veiem i que actua emmalaltir a les persones i per tant el que cal és que siguem conscients, que cal ser curosos en els nostres comportaments. Mans netes, mascaretes, distància... A vosaltres, de decidir que feu amb la vostra vida.
Demà potser més, ja veurem, perquè ara que hi ha la descalada potser teniu feina i us faltarà temps per llegir el que jo us escric. Que faig? Admeto els vostres comentaris, segueixo o ho deixo.
La teva Coach
Montserrat
4 comentaris:
Bon dia 😘
Montse, siusplau si puc, jo et demano q no deixis de escriure.🙏🏼 Per mi és una gran ajuda cada matí llegirte. No sóc massa activa però això no vol dir q no m'encati tot el q dius em va pensar i veure les coses d'una manera més positiva.
Per mi siusplau no ho deixis❤️😘🙅
Bon dia, gràcies per les teves paraules d'ànim.
Repensarè les meves accions.
Cuida't i endavant cap a la nostra llibertat.
Montserrat
Bon dia!! Quin comentari tan bo el d'avui, amb aquest conte tan encertat.
Montse, per poc que puguis, i per ara, no deixis de fer els teus comentaris que ens aporten llum a la nostra vida diària, en aquest temps feixuc i incert que ens toca de viure. Tu has arribat a les nostres vides en aquest moment. Com en el conte, aprofitem-ho!!!
Moltes gràcies per dedicar-nos el teu temps.
Montse
Bon dia a tu també.
Ja he dit abans que m'ho repensaré, tot i que creia que ara que podeu sortir pels carrers de les vostres ciutats per unes horetes, ja no caldrien les meves paraules escrites.
Gràcies per dir que he arribat a les vostres vides aportant llum. Gràcies a vosaltres per ser com sou. Sense vosaltres, segur que jo també sería diferent.
Amunt ens en sortirem. Molta llum a les vostres vides.
Montserrat
Publica un comentari a l'entrada