Amb aquest post voldria arribar a tota aquesta gent que està sola i que no té amb qui parlar o a quí explicar el que sent en aquests moments de confinament, que l'hi produeixen a més de por, una angoixa que no sap com gestionar.
És de tots conegut que l'angoixa o l'ansietat és una emoció que més o menys tots experimenten en alguna ocasió de la nostra vida, per fets que a vegades no hem triat o que ens han vingut de sobte, com és el cas d'avui, tercer dia de confinament a casa amb la inseguretat dels dies que queden que a hora d'ara no sabem quants seran. Llavors el que ens toca a tots individual i col·lectivament és intentar reduir aquesta, per tant de què no ens afecti a aquesta nova vida quotidiana en quatre parets.
Des d'aquestes ratlles només et puc dir quatre cosetes que pots fer per tal que aquesta soledat que vius, moltes vegades no volguda i que en certa manera t'espanta, en comptes de ser el teu enemic/ga es converteixi en el teu amic/ga.
Sempre dic que estar sol/a o sentir-se sol/a, és molt diferent. Hi ha gent que està sola perquè vol i ho accepta i gent que està sol però no admet aquesta situació de conviure amb ell/a mateix/a i aquesta és la que té més dificultat en aquests moments. La teva actitud és la que determina el dia que tindràs..
Jo preguntaria a totes les persones que em llegeixen, quantes vegades tot i estar en companyia, s'han sentit sols/es? Oi, que en trobeu més d'una i més de dues ocasions? Doncs, llavors... estigues sol/a, i content amb això perquè a la fi i al cap tu ets la persona amb la qui conviuràs la resta de la teva vida. Estima la teva solitud.
És de tots conegut que l'angoixa o l'ansietat és una emoció que més o menys tots experimenten en alguna ocasió de la nostra vida, per fets que a vegades no hem triat o que ens han vingut de sobte, com és el cas d'avui, tercer dia de confinament a casa amb la inseguretat dels dies que queden que a hora d'ara no sabem quants seran. Llavors el que ens toca a tots individual i col·lectivament és intentar reduir aquesta, per tant de què no ens afecti a aquesta nova vida quotidiana en quatre parets.
Des d'aquestes ratlles només et puc dir quatre cosetes que pots fer per tal que aquesta soledat que vius, moltes vegades no volguda i que en certa manera t'espanta, en comptes de ser el teu enemic/ga es converteixi en el teu amic/ga.
Sempre dic que estar sol/a o sentir-se sol/a, és molt diferent. Hi ha gent que està sola perquè vol i ho accepta i gent que està sol però no admet aquesta situació de conviure amb ell/a mateix/a i aquesta és la que té més dificultat en aquests moments. La teva actitud és la que determina el dia que tindràs..
Jo preguntaria a totes les persones que em llegeixen, quantes vegades tot i estar en companyia, s'han sentit sols/es? Oi, que en trobeu més d'una i més de dues ocasions? Doncs, llavors... estigues sol/a, i content amb això perquè a la fi i al cap tu ets la persona amb la qui conviuràs la resta de la teva vida. Estima la teva solitud.
Els amics i la família, també són importants per a tots nosaltres, però igual que les flors o les plantes s'han de cuidar i regar. Llavors, aprofita aquests dies de soledat per telefonar, escriure, amb persones que fa temps que no ho fas i així mantens el contacte. Com veus, no és gens difícil... A més tot això, farà que el dia no et sigui tan feixuc de passar. Tots d'una manera o altra estem amb la mateixa situació i necessitem parlar, per expressar les nostres emocions i compartir-les. A vegades, una paraula dita, ens pot i pot ajudar a l'altra persona. Comunicat.
També és bo, no perdre els teus costums o hàbits, si estaves acostumat/da a fer un vermut o una copeta de vi o una de cava, no ho dubtis gens, avui és el dia per fer-ho. Pots aprofitar també aquests dies per introduir-ne de nous, busca per la xarxa sessions de gimnàstica, de ioga, mira pel·lícules o series en línia, escolta música o aprofita de visitar virtualment molts de museus que han fet arribat les seves adreces per a facilitar-ho. Això si, mou-te, el teu cos i la teva ment ho necessita.
Que més puc dir? Doncs mirar de ser positius i no caure en el parany de veure aquestes televisions tan nefastes que només ensenyen misèries i ens volen fer entrar en pànic. Tu ets, qui té el poder en aquest cas. No obris aquests canals, o tanca la televisió i agafa un llibre i aprofita per viatjar mentre aprens costums, tradicions, etc. Un llibre et fa créixer personalment i individualment. Escull el que veus i, el que escoltes.
I sobretot estimat i estima, l'Amor és incondicional.
El Dalai lama, diu "A qui estimes dóna-li ales per volar, arrels per tornar ... i motius per quedar-se!
i també
"Estimar-se a un mateix és el començament d'una història d'amor per tota la vida" (Oscar Wilde)
Molt bona tarda a tothom.
La teva Coach
Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada