Dimarts, 26 de maig 2020

La Fase 1 .
Encara no tenim la llibertat absoluta de sortir a l'hora que vulguem per passejar o fer exercici ni tampoc per anar amb el cotxe a una altra província. Aquest virus, a fet que la nostra vida i la nostra rutina diària ens hagi canviat de manera considerable. Anhelem recuperar aquesta llibertat, per tornar a fer i desfer, per deixar de fer volar la nostra imaginació i anar pel nostre compte allà on vulguem i quan vulguem.

El que si he agraït i molt, en aquest temps de confinament i ara mateix ho recordo amb enyorança, és el silenci dels nostres carrers. A hores d'ara, aquest soroll de motos a tota potència, cotxes, camions, bussos i alguns conductors  que porten la música a tot gas, condiciona molt aquest descans auditiu del qual tots hem gaudit.Deien que després d'això la nostra societat canviaria i que respectaríem la natura i els seus entorns.

 Penso que poca memòria tenim els humans, després del que estem veient als mitjans de comunicació i als nostres carrers i carreteres, això en cap cas ha canviat. Els sorolls, els guants, els plàstics, tornen a formar part de la quotidianitat. Que més té de passar perquè aprenguem a respectar el nostre entorn?

De les meves paraules es desprèn que la circulació i els sorolls em desagraden i és cert. No entenc per què han de passar a tota velocitat i donar gas a motos i cotxes, no es pot regular el soroll? Els carrers són per circular, en cap cas per fer carreres, tot i que a vegades, he vist alguna altra moto que a tot gas, circula amb una roda.. No crec que sigui la manera adequada de conduir. 

Bé, està vist que jo no ho puc arreglar, perquè no tinc els mitjans, ara bé, sí que ho he volgut expressar perquè quedés palès aquest excés de soroll a les nostres ciutats. Potser algú hi hauria de posar remei.

Fins aqui les meves paraules o pensaments d'avui

La teva Coach 
Montserrat

En els moments de crisis, només la imaginació és mès important que el coneixement.
Albert Einstein