Divendres, 10 d'abril 2020

Vint-i-vuit dies de confinament

Enguany tots viurem una Setmana Santa com mai hem viscut, la majoria dins les nostres cases perquè així ens ho han recomanat i nosaltres amb responsabilitat i solidaritat aixi ho fem.intentant o esbrinant què fer de diferent perquè tinguem un bon rècord d'aquests dies.

Be, he pensat que us volia parlar de l'empatia, que és la capacitat de posar-nos a la pell de l'altra persona i fonamenta també les nostres relacions interpersonals. L'empatia ens permet acostar-nos i comprendre als altres. 

Segons Daniel Goleman, hi ha tres tipus d'empatia:

1. Empatia cognitiva que ens permet entendre l'estat mental de l'altra persona o sigui comprenent el que ell pensa.
2. Empatia emocional, és la que ens permet sentir nosaltres mateixos o sigui dins nostra, les emocions que sent l'altra persona, o sigui plorem quan veiem que una persona està trista i plora i somriem fàcilment si l'altra persona també somriu.
3. Aquestes dues juntes formen el que ell denomina solidaritat empàtica, o empathic concern, que és la base de les grans transformacions dels humans.

Quan actuem empàticament, solem mirar a la persona, els seus ulls, els seus gestos, les seves paraules o sigui mirem la seva comunicació no verbal i no ens quedem només amb el que diu, és sentir i escoltar el que hi ha darrere d'unes paraules que ens diu.

Normalment si empatitzem amb algú, ho fem demostrant un interès sincer, si ho fem per fer i no des del cor, l'altra persona ho acaba notant i de bon segur es distanciarà de nosaltres perquè haurà perdut la confiança amb nosaltres.

Quan la persona parla, s'ha de donar compte que l'estem escoltant de manera activa i l'hi fem costat tot reafirmant el que diu, jo crec que el que estàs dient, crec que el que sents..., etc.

Quan escoltem cal no fer el seguent:

• Emetre judicis
• Interrompre quan parla
• Completar les seves paraules
• Donar solucions o treure importància al que ens diu
• Fer veure que ja saps que et vol dir.
• Distreure't i no seguir conversa.

De fet, Daniel Goleman diu que "Saber escoltar, és la clau de l'empatia".

Una persona empàtica sap reconèixer i recompensar els esforços dels altres i també sap donar un bon feed back.

Virginia Satir,
La comunicació és a la relació, el que la respiració és a la vida"

I fins aquí per avui, demà hi tornarem.

La teva Coach
Montserrat

Dijous, 9 d'abril 2020

Vint-i-set dies de confinament.

Els dies passen de pressa fins i tot en els moments actuals, sembla que era ahir que ens varen la famosa frase "Queda't a casa" d'això ja fa quasi un mes.

Avui he pensat que us volia dir que és el coaching, perquè com ja sabeu jo soc Coach i acompanyo a la gent en determinades situacions.

Doncs bé el coaching és un procés d'acompanyament en el qual s'analitzen les opcions que surten en cada sessió. Cada persona que vol millorar o fer un canvi, o sortir d'una situació difícil, pot amb l'ajut del Coach i del seu treball personal aconseguir l'objectiu projectat o anhelat.

Perquè és evident que des del moment que has decidit canviar .... ja has fet el primer pas. I com diuen els Sufís, després del primer pas ve el següent.

Un dels creadors del coaching John Withmore, deia que " gràcies al coaching viurem en un món millor, perquè ens ensenya el camí per obtenir l'èxit sense afavorir la competitivitat".

El coaching, no és cap teràpia, tampoc una consultoria, on hagis de buscar les arrels del que t'està passant en el passat, el coaching el que busca és donar solució, des de l'aquí i l'ara.

El Coach t'acompanya, no et dóna cap recepta, cap fàrmac, només t'ajuda a despertar el potencial que tens dins teu i del qual moltes vegades no ets conscient. . Si parléssim en termes esportius, diríem que qui realitza el gol en aquest cas, no és el coach, sinó el coachee (que ets tu) .

El coaching té el seu origen en uns principis molt senzills:

• L'art de preguntar
• L'escolta activa
• la reformulació
• el Feedback

Per esdevenir Coach has d'estar format específicament per a desenvolupar aquesta tasca, no és tracta d'un curset de cap de setmana sinó d'estudis llargs en el temps. El coach s'ha treballat personalment i contínua formant-se dia a dia, tot això fa que doni seguretat i confiança a la persona que vol iniciar un procés de coaching.

I avui, ja sabeu una mica més de la persona que tots aquests dies escriu un port, per als que em llegiu i deixeu els vostres comentaris.

Com sempre, gràcies per ser aquí. Fins demà.

La teva Coach
Montserrat

Agraïment-

Vull comentar i donar les gràcies per l'acolliment que em doneu quan imparteixo tallers, sobre diferents temes en els quals voluntàriament participeu. 

Avui sense anar més lluny, parlàvem " La por de parlar en públc. Cóm ens comuniquem.". A partir d'aqui hem parlat de què definiem com a parlar, què definiem com a públic, què era el que ens feia por i  llavors hem anat desenvolupant amb exercicis pràctics i visuals, què i cóm comuniquem i quins són els canals que fem servir i si la nostra comunicació és bona o no i veure que podem fer per a millorar.la. 

Desprès de dues hores, he demanat a les 14 dones que m'acompanyen que em donessin la seva opinió i si havien trobar o no a faltar el desenvolupament d'algun tema concret. També he demanat si trobaven a faltar quelcom . Una noia ha dit que el encapçalat del taller l'ha fet pensar que seria un pal i que ha quedament realment sorpresa. Un altre ha trobat faltar més eines de cares a poder donar e impartir una conferència davant de públic.Gràcies.

Només dir-vos que agraieixo molt les vostres paraules i que, aquestes, m'ajuden a aprendre i a millorar en els meus tallers. A continuació us escric el que m'han dit.

- M'emporto moltes coses. EL taller molt amè.

. Alegria i benestar.

. Tenir les orelles més obertes i la boca més tancada

. M'has fet pensar i això m'agrada.

- Recordar, pensar, callar

-Sorpresa i ganes d'integrar-ho a la meva consciència. 

-Tindria que estar més atenta al tó que utilitzo i a l'escolta de la meva comunicació.

- Aprendre a escoltar més, aprendre a interpretar coneixements per fer servir en el meu dia a dia.

- Atenció a les coses.

. Conèixer importància de la comunicació no verbal i saber transmetre el missatge molt més clar.

Fixar-nos més en el cóm que en el què. 

També vull compartir amb vosaltre l'escrit que m'ha donat una d'elles que m'ha donat un escrit personal desprès de l'assistència al meu taller. Li he demanat permis per publicar-ho i m'ha dt que si.

"La comunicació.- Les paraules dolces i fermes de la Montserrat, arriben a la nostra vida, com un gran surtidor d'aigua fresca, clara i contundent.

És l'estrella brillan que arriba a despertar els nostres sentits i la nostra ànima.

l'optimiste és vital per retrobar la nosgtra vida, donant-l'hi color i calor i arribar a un éxtasis d'amor cap als altres per donar l'escalfor que moltes vegades ens demanen sense paraules.

Gràcies per tot."

Enteneu ara, perquè m'agrrada impartir tallers, acompanyar a les persones en un procès de coaching, per això i d'altres moments que fan que em senti molt contenta per estar per i amb la gent. . Em sento molt afortunada i dono les gràcies a tothom.

Montserrat 

La teva Coach Personal en Valors i Emocions

Agradecimientos- Gratitud

Quiero comentar y daros  las gracias por la acogida que me dais cuando imparto talleres, sobre diferentes temas en los cuales voluntariamente participáis.

Hoy sin ir más lejos, hablábamos " El miedo de hablar en público.Cómo nos comunicamos.". A partir del título, hemos hablado de qué entendemos como hablar, qué entendiamos como público, qué era lo que nos daba miedo de hablar delante de un público determinadao. Hemos ido desarrollando con ejercicios prácticos y visuales, qué y cómo nos comunicamos y quales  son los canales que usamos y si nuestra comunicación es buena o no , intentanto en todo caso de què podemos hacer para mejorarla.

Despuès de dos horas, he pedido a las 14 mujeres que me acompañaban  que me dieran su opinión y si el taller habi cumplido o no sus exigencias. Una de ellas ha dicho que queria herramientas para dar conferencias y hablar en público con más soltura y que le he dado pocas soluciones. Otra ha comentado que el tema no le habia parecido nada sugerente, pero que le ha gustado mucho todo lo que hemos aprendido en estas dos horas. 

Solo deciros que agradezco mucho vuestras palabras ya que, estas, me permiten aprender y mejorar para mis próximos talleres. A continuación os escribo lo que han dicho después del taller:


- Me llevo muchas cosas. El taller muy ameno.

. Alegría y bienestar.

. Aprender a tener las orejas más abiertas y la boca más cerrada

. Me has hecho pensar y esto me gusta.

- Recordar, pensar, callar

-Sorpresa y ganas de integrarlo a mi conciencia.

-Tendría que estar más atenta en el tono que utilizo y a la escucha de mi comunicación.

- Aprender a escuchar más, aprender a interpretar conocimientos para usar en mi día a día.

- Atención a las cosas.

. Conocer importancia de la comunicación no verbal y saber transmitir el mensaje mucho más claro.

Fijarnos más en el cómo que en el qué.

También quiero compartir con vosotros,  el escrito que  una de ellas que me ha dado después de la asistencia a mi taller. Le he pedido permiso para publicarlo y me ha dicho que sí.

"La comunicación.- Las palabras dulces y firmes de la Montserrat, llegan a nuestra vida, como un gran fuente de agua fresca, clara y contundente.

Es la estrella brillante que llega para despertar nuestros sentidos y nuestra alma.

El optimismo es vital para reencontrar nuestra vida, dándole color y calor y nos lleva a un éxtasís de amor hacia los otros para dar el calor que muchas veces piden sin palabras.

Gracias por todo."

Entendéis ahora, porque me gusta impartir talleres o acompañar a las acompañar a las personas en un  proceso de coachig personal, por eso y otras cosas.

Me siento muy afortunada y doy las gracias a todo el mundo, por ser cómo sois.

Tu coach Personal en Valores y Emociones.

Escoltar, parlar?

Comunicar-se amb els altres és una necessitat encara que saber escoltar és tot un art. L'altre dia tot caminant per la meva ciutat, vaig sentir unes converses que ara us dic.

- Una senyora gran estava parlant amb un noi d'uns 40 anys i deia: Si, jo com que estic sola vaig com una pilota d'una casa a l'altre, ja se sap.

 
- El noi deia: Doncs jo, avui és el primer dia que estic sol oi em fa molta il·lusió quedar-me a casa i fer qualsevol cosa per dinar, ja en tenia ganes. 

 

La conclusió que podíem treure de les dues converses són ben diferents, per una banda la senyora se sentia malament perquè estava sola i per l'altre el noi, n'estava ben tip de dinars i sopars d'un lloc a l'altre i volia recuperar el seu espai. 

Cadascú expressava d'una manera o altra la seva incomoditat d'acord amb el que ell/a sentia o estava vivint. No sé si després d'aquesta salutació es varen dir res més, perquè jo només passava, o si la conversa va donar més de si. Jo em vaig quedar amb aquest tall petitó i vaig pensar que us ho explicaria, perquè ens n'adonéssim compte que cadascú de nosaltres veu les coses d'acord amb la seva realitat i a vegades no és gens fàcil posar-te en la pell de l'altre i ignorem que ens està reclamant atenció amb el que està dient i en canvi nosaltres, només estem pendents de respondre a la pregunta sense quasi ni escoltar.

La senyora evidentment estava sola i volia atenció o algú amb qui parlar i poder explicar el que havia fet o deixat de fer i se sentia malament d'anar de la casa d'un fill a un altre com si fos una pilota.I el jove per altra banda passava de les festes i tot li semblava un rotllo espatarrant. Dues maneres de viure i de pensar completament diferents i com aquestes n'hi ha diverses, tantes com persones som. Per això, de tant en tant hi ha petites o grans discussions, perquè no escoltem amb l'atenció que cal el que ens esta comunicant la persona que tenim al davant.

Bé, nomes recordar-vos el que deia Zenó, tenim dues orelles per escoltar i una boca per parlar. 

Que tingueu un Bon dia.

La teva Coach

Montserrat 

Hablar o escuchar

 

Comunicarse con los otros es una necesidad, aunque saber escuchar es todo un arte. El otro día andando por mi ciudad, oi  una conversacion que ahora os digo.

Una señora mayor  estaba hablando con un chico de unos 40 años y decía: Si, yo cómo que estoy sola voy como una pelota de una casa al otro, ya se sabe.

 
El chico decía: Pues yo, hoy es el primer día que estoy solo y realmente me hace mucha ilusión quedarme en casa y hacer cualquier cosa para comer, ya tenía ganas.

La conclusión que podemos sacar de las dos conversaciones son muy diferentes, por un lado la señora se sentía mal porque estaba sola y por el otro,  el chico, estaba bien harto de tantas comidas y cenas de un lugar para otro y necesitaba  recuperar su espacio.

Cada cual expresaba de una manera u otra su incomodidad de acuerdo con lo que él/a sentía o estaba viviendo. No sé si después de este saludo se dijeron nada más, porque yo sólo pasaba, o si la conversación dio más de sí. Yo me quedé con este corte pequeñito y pensé que os lo explicaría, para que nos diéramos cuenta  que cada uno de nosotros ve las cosas de acuerdo con su realidad y a veces no es nada fácil ponerse en la piel del otro e ignoramos que nos está reclamando  atención con aquello que nos dice y en cambio nosotros, sólo estamos pendientes de responder a la pregunta sin casi ni escuchar.

La señora evidentemente estaba sola y quería atención o alguien con quién hablar y poder explicar lo que había hecho o dejado de hacer y se sentía mal por tener que ir de la casa de un hijo a otro cómo si fuera una pelota.Y el joven por otro lado pasaba de las fiestas y todo le parecía un rollo terrible. Dos maneras de vivir y de pensar completamente diferentes y como estas hay diversas, tantas como personas somos. Por eso, de vez en cuando hay pequeñas o grandes discusiones, porque no escuchamos con la atención que hace falta el mensaje que está emitiendo la persona que tenemos enfrente.

Bien, sólo recordar lo que decía Zenón, tenemos dos orejas para escuchar y una boca para hablar.

 
Que tengáis un Buen día.

Bonificaciò sessions coaching

Preus bonificats per a les persones que vulguin realitzar un canvi personal i que estiguin compreses dins d'aquest col·lectiu, prèvia acreditació:

• Estudiants

  

  Coaching Personal

• Aturats/as
• Separats/ as
• Jubilats/as
• Família mono-parental

El descompte és de 10 euros en cada sessió.

Per començar tindrem una entrevista prèvia ( gratuïta- durada 45 minuts) on t'explicaré el què,i el com de les sessions, així com els horaris, etc.

Per cada persona que venja recomanada de la teva part, obtindràs també un descompte de 5 euros.

Si vols pots acumular aquests descomptes fins a un màxim de 20 euros ( 4 persones).

La bonificació de 10 euros no és acumulable amb els descomptes per recomanació.

Al llarg de la nostra vida, passem per diversos moments on ens quedem aturats, perquè no sabem que fer o a on anar, com quan acabes els estudis, tens una separació, et jubiles, etc. i es aquí , on jo et puc acompanyar a trobar el teu camí

Que el preu no sigui el motiu pel qual , no fas el teu procès de coaching. Un pas va darrera del altre, així que comença a fer el primer.

La teva Coach en Valors i Emocions

Montserrat