Un Cec amb Llum

Aquest relat és d'autor desconegut, però he cregut que era oportù que el  compartís amb tots vosaltres que de vegades em llegiu. També m'agradaría que deixèssiu algun comentari. Gràcies.

Vet aquí que una vegada hi havia, fa centenars d'anys, en una ciutat d'Orient, un home que una nit caminava pels foscos carrers portant un llum d'oli encès. La ciutat era molt fosca en les nits, sense lluna com aquella. En determinat moment, es troba amb un amic. L'amic el mira i de sobte el reconeix.

S'adona que és Guno, el cec del poble. Llavors, li diu: -Què fas, Guno, tu cec, amb un llum a la mà?
Si tu no hi veus!

Llavors, el cec li respon: - Jo no porto el llum per a veure el meu camí. Jo conec la foscor dels carrers de memòria.

Porto la llum perquè uns altres trobin el seu camí quan em vegin a mi... No sols és important la llum que em serveix a mi, sinó també la que jo uso perquè uns altres puguin també servir-se d'ella.

Cadascun de nosaltres pot il·luminar el camí per a un i perquè sigui vist per uns altres, encara que un aparentment no el necessiti. A vegades ens passa que ens sap greu demanar a algú que ens doni un cop de mà, sembla que això ens fa inferiors i ans al contrari, cal demanar...

Il·luminar el camí dels altres no és tasca fàcil... Encara que moltes vegades, en comptes d'il·luminar, enfosquim molt més el camí dels altres... Com? A través del desànim, la crítica, l'egoisme, el desamor, l'odi, el ressentiment...Un comentari o una opiniò donada sense que ningú ens pregunti, pot fer molt de mal a la persona que la rep.

Que bell seria si tots il·luminéssim els camins dels altres! Sense fixar-nos si ho necessiten o no... Portar llum i no-foscor... Si tota la gent encengués una llum, el món sencer estaria il·luminat i brillaria dia a dia amb major intensitat... T'imagines llegir els diaris i veure positivitat en tots els escrits, si les televisions ens donèssin imatges boniques i plenes d'amor, carinyo, sinceritat...

Tots passem per situacions difícils, a vegades... tots sentim el pes del dolor en determinats moments de les nostres vides... tots sofrim en alguns moments... plorem en uns altres...estem contents a vegades...

No cal projectar el nostre dolor quan algú desesperat cerca ajuda en nosaltres... No hem d'exclamar com és costum: -La vida és així... plens de rancor, plens de citisisme, apatia, odi... Cal que estem al costat, en silenci, escoltant el que la persona ens vols dir o expressar.

No devem... Al contrari, ajudem als altres sembrant esperança en aquest cor ferit... El nostre dolor és i va ser important però es minimitza si ajudem a uns altres a suportar-lo, si ajudem a un altre a suportar-lo... llum... donem llum... Tenim en l'ànima el motor que encén qualsevol llum, l'energia que permet il·luminar en comptes d'enfosquir...

Recordem què sòm èssers de llum en un cos humà i cal que il.luminen en lloc d'enfosquir el camí dels altres.

Està en nosaltres saber usar-la... Està en nosaltres ser Llum i no permetre que els altres visquin a les fosques...

Sigues LLum en aquest mòn i omple d'Amor cada racò.

Que sigueu feliços avui i sempre. La costra Coach. 

 

 

Enfadar-se

Com deia Aristòtil,

"Qualsevol pot enfadar-se, això és una cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, no resulta tan senzill".

Està clar que tots nosaltres en un moment o altra ens hem sentit enfadats o molestos per algun fet, paraula o acció i que hem esclatat amb un cúmul d'emocions i sentiments que a vegades ens ha resultat difícil de controlar.

I que ens passa a nosaltres quan ens enfadem?

Què hi ha darrere d'aquest enuig?

  Pot ser que hi hagi:

Tristesa, perquè no ens sentim estimats o reconeguts en diferents àmbits de la nostra vida.

Dolor. Que ens transporta a vells records velles ferides que a vegades ressorgeixen tot d'un cop.

Impotència. Veiem que no aconseguim el que volem i que ens costa molt arribar allà on volem.

Inseguretat. Ens manca confiança amb nosaltres mateixos i potser també la nostra autoestima ens baixa.

Decepció. A vegades posem masses expectatives en un projecte o fita i si fallem ens produeix un desencís general.

Impaciència. La paciència és un grau i ens costa assumir que no tot bé en el moment que volem sinó quan és el moment oportú.

Por. emoció que sorgeix per por a perdre allò que tenim. En el fons tots valorem el que tenim, sigui una feina, una família, una amistat i ens dol perdre.

Incomunicació. Ens costa expressar el que sentim i comunicar les emocions, fet que ens dificulta en moltes vegades, demanar l'ajut que ens caldria, per tirar endavant sense enfadar-nos innecessàriament.

I sobretot cal tenir en compte que el pitjor que ens poden dir quan ens enfadem, és que ens calmen, oi? Per això en un moment així, millor mantenir distàncies perquè si no el cabreig pot ser mutu, Cal  aprofitar un altre moment adequat per retornar a la conversa o al fet que ens ha fet enfadar amb l'altra persona i desfogar-nos amb les paraules justes i adients al moment.

Doncs bé, us deixo fins a una altra. Espero com sempre els vostres comentaris, m'agradaria saber que és el que sentiu vosaltres quan us enfadeu o com reaccioneu. A vosaltres de decidir si ho voleu compartir.

Que sigueu feliços i no us enfadeu.

Dimecres, 3 de Juny 2020

Després d'aquesta pandèmia, el conseqüent confinament, la desescalada, la fase 1 i la Fase 2, no demano gran cosa.

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,

escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

Miquel Martí i Pol

M'agradaria tenir la facilitat de paraula per escriure bells poemes com aquest, que en poques paraules diu i expressa molt.

Ara en aquests moments, tinc necessitat de poques paraules, de molt caminar per allà on vagin  les meves cames i el meu cotxe, de respirar a l'aire lliure si pots ser sense mascareta, veient el verd dels camps i boscos i el blau dels del cel i del mar.

Demano, ben poca cosa i amb això, ja sóc feliç.

Que tingueu un bon dimecres, i seguiu cuidant-vos.

La teva Coach de Vida
Montserrat

Dilluns, 25 de maig 2020

Hola de nou, avui tinc intenció d'escriure de la importància d'expressar les nostres emocions.

A vegades ens sentim bloquejats i amb poques ganes d'obrir-nos als altres, ja que tenim por que ens rebutgin o que ens puguin considerar febles.

Encara que, expressar les nostres emocions, compartir-les amb persones de la nostra confiança ens allibera i ens fa estar millor amb nosaltres mateixos. També si sabem expressar el que sentim i li posem nom a l'emoció, fa que puguem empatitzar amb les persones del nostre entorn.

Quan som capaços de dir que ens sentim tristos, que tenim ganes de plorar, que estem angoixats, que som molt feliços, el que sigui que ens passi. Quan podem compartir el que ens està passant, demostra que som honestos i valents i farà que ens sentim millor amb nosaltres mateixos i augmentarà també la nostra autoestima.

Tots hem passat uns mesos un xic difícils, en els que la vida ens ha canviat considerablement i necessitem poder expressar el que sentim. De bon segur si féssim una roda entre una colla i cadascú expliques el que ha sentit aquests dies de confinament, algunes respostes ens sorprendrien i d'altres coincidirien amb el que pensem nosaltres.

Així que aprofiteu a expressar el que sentiu i si no teniu una persona amb la qual compartir les vostres inquietuds, les vostres angoixes, aquesta soledat amb confinament, busqueu l'ajut d'una Coach, per expressar totes aquestes emocions tancades. Us sentireu molt i molt bé. 

Podem fer les sessions telefònicament o per Skype, i els preus són ajustats a les vostres necessitats. Aprendre a expressar el que sents, t'ajudarà a estar bé amb tu mateix/a.

No dubtis que ara és un bon moment per estar amb tu i per a tu.

 
La teva Coach Personal i de Vida
Montserrat

Divendres, 15 de Maig 2020

Avui una faula d'unes granotes, per aplicar a les nostres vides. 

 

Si posem una granota en una olla d'aigua bullent, immediatament intenta sortir. Però si posem la granota en aigua a la temperatura ambient, i no l'espantem, es queda tranquil·la. Quan la temperatura s'eleva de 21 a 26 graus, la granota no fa res, i fins i tot sembla passar-ho bé. A mesura que la temperatura augmenta, la granota està cada vegada més atordida, i finalment no està en condicions de sortir de l'olla.

 Encara que res l'hi ho impedeixi, la granota es queda allà i es cou! Per què? Ës veu que el seu aparell intern per a detectar amenaces a la supervivència està preparat per a canvis sobtats,en cap cas per als canvis lents i graduals i això fa que no percebi els canvis de temperatura fins que ja és impossible de saltar de l'olla per l'atordiment provocat per l'aigua bullent.

Això mateix ens passa a vegades a les persones. Si us hi fixeu a les vostres vides, veureu que els canvis graduals, petits però continus, passen desapercebuts, tot i que a la llarga, aquests poden provocar greus conseqüències a les nostres vides i com que estem adormits o aletargats, no ho veiem.

Cal que posem els nostres propis límits als canvis que ens estan imposant per causa d'aquesta pandèmia, no fos cap que quedem del tot esclafats per tanta manipulació, pèrdua de la llibertat i altres i Si no estem tots atents, a la llarga ens pot passar factura tota aquesta colla d'ordres, normes i prohibicions.

Igual que a la granota de la faula, no som capaços de notar com cada dia ens estan dirigint més i més i  nosaltres ens deixem portar i això sí que ja comença a ser tràgic, que no notem que estem perdent drets que ens ha costat molt de guanyar. Cal que no estem endormiscats i comencem a mourens o aquest confinament ens pasarà una factura que ens deixarà moltes senyals.

Arriba un moment on trobem normal el que ens està passant i no recordem que les coses,  abans de la pandèmia no eren així . Per tant, amics i amigues que em llegiu, no deixem entre tots que ens acomodin i ens facin perdre part de la nostra vida i de la nostra llibertat, en algún moment, tenim que alçar la veu i dir Prou.

Que aquesta olla d'aigua calenta no ens faci perdre tot el que haviem guanyat, ara i sempre. Cal estar despert.

La teva Coach
Montserrat

Divendres, 8 de maig 2020

Un canvi és conseqüència d'una declaració que tu t'has fet a tu mateix de què vols canviar quelcom que no t'agrada. Però has de crear aquesta situació perquè passi

El canvi per a qui és rellevant? Ho fas per tu o ho fas per als altres?

Has de tenir clar que ets tu qui prens les decisions, qui porta el control de la teva vida i de les teves accions.

Has d'estar motivat. La motivació fa sorgir l'emoció i aquesta et porta a l'acció. Quan fas canvis, has de conèixer que és el que et motiva a emprendre les accions adequades per arribar a l'objectiu. També has de conèixer que és el que vols mantenir i el que vols deixar anar.

Fases del Canvi:

a) voluntàriament
b) involuntàriament
c) continu

Voluntàriament és aquell canvi que determina la persona o persones, i que és buscat de manera unilateral. La persona és la que té la capacitat de decidir, què, quan, i com vol fer el canvi.

Involuntàriament és aquell al qual la persona ha de fer front, perquè li és causat pel seu entorn, com malaltia d'un familiar, quedar-se sense feina, canvi de lloc de treball, ascens ò descens de l'economia familiar, etc. Cas actual.

Continu o adaptatiu, que és quan la persona o persones va efectuant millores però a mesura que van sortint les dificultats, amb el qual puja un esglaó en el seu nivell de canvi i allà és queda fins que no en té de pujar un altre. Aquest l'utilitzen  moltes persones que només actuen enfront el problema i desprès tornen a quedar-se quiets.

Depenen del tipus de canvi en els que en trobem, caldrà que busquem informació, que ens organitzem adequadament per saber a on hem d'intervenir perquè aquest canvi es realitzi de manera que no ens distorsioni la nostra realitat.

Hi ha moments en la nostra vida que els canvis venen de fora , com ara mateix que hem de canviar notablement el tipus de vida que fem, la llibertat que no disposem ara mateix, la distància social que cal mantenir per evitar l'expansió del virus, que fa díficil mantenir les nostres relacions socials ,etc.I en canvi, n'hi ha d'altres en els que som nosaltres que portem el timó de la nostra barca i decidim quin vent volem que ens empenyi mar endins

I tu? En quin moment et trobes?  Et deixo unes preguntes perquè les responguis:

Creus que has de canviar quelcom?
Com ho faràs?
Quines són les teves potencialitats?
Què és el que més et molesta de la teva situació actual?
Quines alternatives tens per fer aquest canvi?
Quan ho faràs?
Com sabràs que ho has aconseguit?

 Be, ja teniu feina si voleu anar per feina. Ens  veiem per la xarxa.

Molta salut per a tothom . Cuideu-vos

La teva Coach
Montserrat

Dilluns, 20 d'abril 2020

Trenta-vuit dies de confinament.

Que hi ha un abans i un després del "Corona Virus", és del tot evident i em provoca que em faci preguntes com aquestes:

Com seran les nostres relacions socials en un futur?

Hi heu pensat?

Seran millor o pitjor?

Penseu que podreu anar de vacances?

Amb aquesta pandèmia que encara està activa, de ben segur no es pot garantir que puguem fer la nostra de manera habitual com hem fet abans que haguéssim de quedar-nos a casa. Hi ha una realitat que és molt diferent d'abans i cal que en tot moment en siguem conscients. Malgrat que ens desconfinin de mica en mica, allò de veure a la teva família, als amics i d'altres i fer una bona abraçada, em penso que encara en tenim per temps. Les distàncies i les mascaretes, seran ara una altra rutina o hàbit diari a les nostres vides.
 

Per obra i desgràcia d'un virus que és extremadament petit i perillós, les nostres relacions han canviat i canviaran molt, per tant, cal que ens anem fent a la idea de mica en mica, ja que sinó podem tenir una gran decepció, val més que ens anem preparant mentalment perquè no ens agafi per sorpresa.

Ara com ara, cal que mantinguem la distància d'un metre i mig, hem de portar mascaretes, rentar mans a tort i a dret i desinfectar el que vingui de l'exterior. Els experts no diuen tot el que saben  per no alarmar-nos i anirem coneixent noves dades a mesura que passin els dies.

Per tant.... el distanciament social es preveu que serà llarg, les aglomeracions també tardaran.... espectacles públics, teatres, futbol, cinemes, restaurants....

Cal que assumim tot això, ja que la solució no està ara per ara a les nostres mans i hem d'acceptar que els comportaments socials canviaran per un temps que ara mateix no podem quantificar, de mentre aprofitem per fer abraçades i petons a distància, i envieu paraules d'afecte, amor i esperança a tothom. Sobretot siguem positius al màxim, i les nostres defenses estaran al seu punt òptim.

A tots i a totes, una forta abraçada virtual. Seguim avançant de mica en mica cap a una nova realitat, tot procurant estimar-nos més i més cada dia. Al final donarem gràcies per aquest confinament que ens ha permès valorar a la nostra familía, als nostres amics, als companys i sobretot, repartim Amor a dojo i no dubtis a dir t'estimo, és la paraula més maca que es pot escoltar.

L'amor es pot trobar de moltes formes: amor fraternal, amor d'amistat, amor a la vida, amor a la llibertat, l'amor a l'amor... en fi, us deixo a vosaltres triar altres maneres que sapigueu.L¡amor queda quan tota la resta ha desaparegut ,perquè per molt que acumulem objectes i coses, encara que creiem que ho controlem tot, no controlem res de res. I ve't aqui, l'avui que ens toca viure i que no esperàvem mai. Pensem una mica i trobarem que l'Amor és l'unic que ens fa rics.

• On no puguis estimar no t'entretinguis. Frida Khalo

Demà més.

La teva Coach.

Montserrat

Dilluns, 6 d'abril 2020

Vint-i-cinc dies de confinament

Encetem una nova setmana amb alegria i coratge, perquè de mica en mica el material sanitari, els respiradors, els tests i d'altres, estan arribant a les nostres contrades.

Per altra banda, sembla que també està donant resultat que la gent que pugui es quedi a casa.

Tot i l'alegria, no dubto que encara ens queden moltes pors dins nostre, perquè si bé la por és una emoció primària que ens alerta del fet que hi ha un perill i que hem d'estar atents,i ens comporta que ens cal  rentar les mans sovint, airejar les nostres cases, desinfectar tot el que vingui de l'exterior, i això determina que en cap cas hem de permetre que la por, s'instal·li permanentment a la nostra vida ni a les nostres cases.

Vull fer unes preguntes, ja saps que els coachs, en solem fer tot tsovint:

• Com creus que es genera la por?
• Què et passa quan tens por?
• La por va implícita amb tu?
• Què és el que t'aporta tenir por?
• Recordes algun moment que tot i tenir por, ho vares resoldre favorablement?

Quan responeu aquestes preguntes, de bon segur entendreu una mica d'on venen. Si ho compartiu amb un comentari al final del blog, entre tots compartirem les diferents respostes.

Mentre puc dir que cal gestionar i acompanyar aquesta por, d'aquesta manera:

Fer-la visible i reconèixer que és una emoció natural que ens alerta d'un perill.

Identificar les diferents pors que pugueu tenir, jo us puc dir que va bé parlar-ne d'elles amb altres, ja que ajuda a veure-ho de manera diferent.

Si sabeu què és el que us fa por, de bon segur ho gestionareu millor.

Entendre el que cap por és millor o pitjor que una altra, és el que tu sents el que importa.

Saber que la sobreprotecció no ajuda, ja que et deixa sense eines per afrontar aquesta.

I unes frases d'uns senyors que fa dies que no son amb nosatres.

Goethe:

"El millor que pots fer per als altres no és ensenyar-los les teves riqueses, sinó fer que vegin les seves".

Marcel Proust:

"El veritable viatge de descobriment no consisteix en veure nous mons,

sinó a veure les coses des d'una nova visió".

Fins aviat, anem endavant encara que de mica en mica,

La teva Coach

Montserrat

Xerrada Emocions al Duplex

Avui tres de febrer del 2019,  m'han convidat a donar una xerrada el Grup D'amics de Girona, avui aquesta anava del tema " De què parlem quan parlem d'emocions? .

Ens hem trobat a les dotze  i un cop trencat el gel  de mica en mica s'ha anat desenvolupant el tema.  A vegades no som prou conscients de que som uns éssers emocionals  que ens belluguem en un mon d'emocions, i ens costa de gestionar tot el que ens passa perquè ens manquen eines o tenim dificultats ja que ens vàren educar en un món on les emocions quedaven un xic tapades. Nen, no ploris, no tinguis por això és de covards, ... i així un munt de vivències.

Les emocions,  formen part de la nostra realitat, de la nostra dimensió individual i coll-lectiva i al mateix temps activen una sèrie de reaccions bioquimiques, motores, expressives, energètiques, que ens fan que siguem com som i al mateix temps que ens permeten actuar o reaccionar davant d'un esdeveniment o situació d'una manera o un altre, segons l'emoció que estem experimentant. 

Hem parlat i experimentat emocions i quan he demanat a la gent que ha vingut al mateix què em donessin a seva opinió sobre la mateixa, que calia millorar o que s'emportaven, aquestes han estat les respostes:

M'ha encantat. Confirmació de que vaig per bon cami. Agraïment. Reflexió. Creixement. Descobriment. Moguda Energies. Benestar. Experiència agradable. M'ha agradat i encara en voldria més.. Motivació. Experiència positiva. Tranquil.litat. Molt interessant. Alegria i diversió. M'ha agradat. Si es vol, és pot. Ha estat bé però curt. Tastets. Ha estat be, per tornar.hi. Interessant per reflexionar. Un deu m'ha agradat molt. Una breu experiènca, en voldría més. 

I fins aqui les paraules que han expressat les persones que han vingut a la xerrada. Donar-vos les gràcies a tots/totes per la vostra assistència així com per la vostra col-laboració en tot moment. 

Espero que ens veiem en propera ocasió i que alguna cosa de les que he explicat us ajudi a millorar en el vostre dia a dia. 

La vostra Coach Personal

Montserrat

Emociones 

Hoy , dia tres de Febrero 2019 me han invitado a dar una conferencia  el Grupo de amigos de Girona, el tema de la ponencia era el siguiente " ¿De que hablamos cuando hablamos de emociones? .

Nos hemos encontrado a las doce y despues de mi presentación se ha ido desarrollando el tema. A veces no somos suficientemente  conscientes de que somos unos seres emocionales que nos movemos en un mundo de de emociones, y nos cuesta de gestionar todo el que nos pasa porqué carecemos de herramientas para gestionarlas debido a las emociones en aquel momento era un tema del que no se hablaba. A alguien le resuenan estas frases: los niños no lloran, no tengas miedo esto es de cobardes, las niñas no hacen esto, lo otro...

Las emociones, forman parte de nuestra realidad, de nuestra dimensión individual y colectiva así como  activan una serie de reacciones bioquímicas, motoras, expresivas, energéticas, que  hacen que seamos cómo somos y al mismo tiempo que actuemos o reaccionemos ante un acontecimiento o situación de una manera u otro, según la emoción que estemos experimentando.

Hemos hablado y experimentado emociones y cuando he pedido a la gente que ha asistido a la charla qué me dieran  su opinión sobre la misma,si  había algo que  mejorar o que les habia parecido la mima, éstas han sido las respuestas:


Me ha encantado. Confirmación de que voy por buen camino. Agradecimiento. Reflexión. Crecimiento. Descubrimiento. Movida Energías. Bienestar. Experiencia agradable. Me ha gustado y todavía querría más. Motivación. Experiencia positiva. Tranquilidad. Muy interesante. Alegría y diversión. Me ha gustado. Si se quiere, se puede. Ha estado bien pero corto. Degustación de Bocaditos. Ha estado bien, para repetir. Interesante para reflexionar. Un diez,  me ha gustado mucho. Una breve experiencia y quisierà màs.


Estas son las palabras que han expresado las personas que han venido a la charla. Daros las gracias a todos/todas por vuestra asistencia así como por vuestra colaboración en todo momento.

Espero que nos vemos en próxima ocasión y que algo de las que he explicado os ayude a mejorar en vuestro día a día.

Tu Coach Personal
Montserrat

Emoció i sentiments

Estava endreçant uns àlbums de fotos i records de presentacions o xerrades que he donat i m'ha vingut a les mans la carta, que una bona i entranyable amiga em va fer arribar quan per motius aliens a la seva voluntat, no va poder venir a fer la meva presentació del Merlix el aprendiz del siglo XXI, al barri de Sant Narcís.

Aquí vaig passar la meva infantesa , adolescència i bona part maduresa i sovint m'arriben records de la meva infantessa i dels meus veïns, dels quals puc dir que eren com si fossin de la família i amb les quals he passat i compartit molt bones estones.

Avui us parlo de la Maria Hereu i LLover, una molt bona amiga i persona, a la que aprecio molt, a l'igual que a tota la seva família.

Us transmeto l'escrit que em va escriure per aquell dia i que ha fet que afloresin unes llàgrimes als ulls, tot recordant aquell dia:

Montse, com ja saps, no puc acompanyar-te en un dia tan especial per a tu, però el pensament restarà amb vosaltres. Davant la teva alegria per poder fer la presentació del teu llibre al nostre barri de Sant Narcís, de retruc és van despertar en mi un munt de sensacions que no es poden explicar.

T'agraeixo la tendresa que sempre hem rebut de tu, que amb el pas dels anys has conservat l'esperit d'un veïnatge gairebé familiar. De fet, ets com sempre: riallera, optimista, i ara m'adono que tens una gran imaginació. Això ho ignorava. He gaudit del teu Merlix i amb la màgia que ens ensenya a afrontar la vida. Però bé, no m'estendre sobre el llibre perquè el bon amic Lluís ja te'n farà una anàlisi completa, i segur, molt interessant.

Els teus pares- La Maria i en Josep- estarien joiosos de la seva Montsita, que amb esforços descomunals i sense ajuda de ningú, ha sabut cultivar una cultura cada cop més extensa que no s'aturarà aquí. Sana inquietud!i és que quan expliques les teves idees, els teus ulls espurnen vitalitat.

De petita, la Montse tenia la dèria de venir a casa. S'hi sentia a gust i gairebé a diari rebíem la seva visita. Encara recorda el caldo que ens feia l'Angeleta, la meva mare. La Montse era la reina de la plaça, sempre envoltada de nois per tots costats. De fet, va marxar del barri ja casada i amb tres fills. Des d'aleshores hem seguit les peripècies de la seva família, i ella de la nostra. Són tantes vivències que no cabrien en una simple pàgina, i per força les haurem de deixar en la memòria per a una altra ocasió.

La meva enhorabona Montse, i que la vetllada et doni, si és possible, tot el que n'esperes. Aprofita la dolçor d'aquest moment i sigues d'allò més feliç.

Una forta abraçada de la que per a tu serà sempre, la Maria de Can Curbet.

T'estimen!

Maria Hereu i Llover 

dilluns, 7 de gener de 2013

PRESENTACIÓ LLIBRE DE MONTSERRAT FUGARDO

PRESENTACIÓ "MERLIX, EL APRENDIZ DEL SIGLO XXI" - Montserrat Fugardo

El proper dijous, dia 10, al Punt de lectura Sant Narcís (Girona), presentació del llibre

MERLIX, EL APRENDIZ DEL SIGLO XXI

En paraules de l'autora, Montserrat Fugardo, veïna del barri, el llibre és un "document consagrat a la comoditat, la senzillesa i la utilitat, totes elles molt necessàries per aprofundir la complexa i polièdrica estructura del Coaching, i les seves eines."

La presentació es farà al Punt de lectura Sant Narcís - Centre Cívic Sant Narcís (Plaça Assumpció, 27), a les 8 del vespre.

El conflicte

Es produeix un conflicte, quan hi ha una confrontació d'interessos entre dos o mes persones. Normalment es produeix en tota relació entre persones, quan existeixen diferències d'opinions, creences o objectius. La nostra educació ens ha ensenyat a guanyar i a tenir sempre la raó i per això moltes vegades ens costa canviar de criteri o opinió, perquè el conflicte porta implícit que surtin a l'exterior les nostres emocions, pensaments i accions , en intentar defensar la nostra postura o posició respecte al mateix.

Sinèrgia

Hocker i Wilmot defineixen el conflicte com : “la lluita que s'estableix entre dues parts interdependents almenys, les quals perceben metes incompatibles, recursos escassos i interferència de l'altra part en l'obtenció de les seves metes” Això porta com a conseqüència que sorgeixin incompatibilitats per diversos motius, tant laborals, com a socials, com a amorosos. També es poden donar en les contra prestacions de compra i venda, quan les dues parts no es posen d'acord en el preu i creuen que ells tenen raó i l'altra part no.

El conflicte és un procés que apareix quan una persona veu que els seus interessos no concorden amb els de l'altra persona fins al punt que són totalment oposats i això fa que pensi que es vora afectat d'una manera o una altra de forma negativa .

Un conflicte pot sorgir per:

• El que té una persona és desitjat per uns altres
• El que un fa afecta als altres
• Personalitats incompatibles
• Valors contraposats
• Creences diferents

I com els resoldrem ? Doncs procurant ser el màxim de flexibles, acomodar-nos a la nova situació amb el menor cost emocional, intentant comunicar-nos a tot moment de manera assertiva, amb molta sinceritat i deixant clar a tot moment que actuem d'igual a igual, reduint al màxim les tensions, fent ús de la nostra intel·ligència emocional.

Si actuem d'aquesta manera aconseguirem resoldre aquesta o altres situacions difícils que comporten tants problemes sense resoldre i que tant dany produeixen en les relacions laborals o personals.

Hem de saber, pactar, negociar, cedir, integrar, ser creatiu, buscar sinergies, si ho fas així , un de més un sera igual a tres.

Com deia Aristòtil

Qualsevol pot enfadar-se, això és alguna cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, al moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, no resulta tan senzill.

La teva Coach en Valors i Emocions

Las Creencias

 Se produce un conflicto, cuando hay una confrontación de intereses entre dos o mas personas. Normalmente se produce en toda relación entre personas, cuando existen diferencias de opiniones, creencias u objetivos. Nuestra educación nos ha enseñado a ganar y a tener siempre la razón y por esto muchas veces nos cuesta cambiar de criterio u opinión, porque el conflicto lleva implícito que salgan al exterior  nuestras emociones, pensamientos y acciones , al intentar defender nuestra postura o posición respecto al mismo. 

*Emoción

Hocker y Wilmot definen el conflicto como : “la lucha que se establece entre dos partes interdependientes al menos, las cuales perciben metas incompatibles, recursos escasos e interferencia de la otra parte en la obtención de sus metas”  Eso lleva como consecuencia que surjan incompatibilidades por diversos motivos, tanto laborales, como sociales, como amorosos. También se pueden dar en las contra prestaciones de compra y venta, cuando las dos partes no se ponen de acuerdo en el precio y creen que ellos tienen razón y la otra parte no.

El conflicto es un proceso que aparece en cuanto una persona ve que sus intereses no concuerdan con los de la otra persona hasta el punto de que son totalmente opuestos y esto hace que piense que se vera afectado de una manera u otra de forma negativa .

Un conflicto puede surgir por:

• Lo que tiene una persona es deseado por otros
• Lo que uno hace afecta a los demás
• Personalidades incompatibles
• Valores contrapuestos
• Creencias diferentes  

Y ¿como los resolveremos ?   Pues procurando ser el máximo de flexibles, acomodarnos a la nueva situación con el menor coste emocional, intentando comunicarnos en todo momento de manera asertiva, con mucha sinceridad y dejando claro en todo momento que actuamos de igual a igual, reduciendo al máximo las tensiones, haciendo uso de nuestra inteligencia emocional. 

Si  actuamos de esta manera conseguiremos resolver esta u otras situaciones difíciles que conllevan tantos problemas  sin resolver y que tanto daño producen en las relaciones laborales o personales.

Debemos saber, pactar, negociar, ceder, integrar, ser creativo, buscar sinergias, si lo haces así , uno más uno sera igual a tres.

Como decía Aristóteles
Cualquiera puede enfadarse, eso es algo muy sencillo. Pero enfadarse con la persona adecuada, en el grado exacto, en el momento oportuno, con el propósito justo y del modo correcto, eso, ciertamente, no resulta tan sencillo

Tu coach

Montserrat 
*Foto de mi propiedad 

Ser o tenir

En aquests dies es parla molt de la paraula crisi i totes les conseqüències que això implica. Fins avui molt poca gent s'ha plantejat si era més important SER que Tenir i així hem arribat on estem. Ens trobem amb gent que ha perdut el nord, que desconeix la importància dels valors i només vol tenir, tenir i tenir sense importar-li per res si en el seu camí ha de trepitjar a algú, o manipular sense solta ni volta a la gent de la seva al voltant, amb la finalitat d'aconseguir els seus propòsits, que és acumular objectes materials que no li proporcionen cap plaer o benefici, una vegada els ha aconseguit.

Hem de parar-nos, observar atentament, escoltar i simplement SER, deixar enrere aquesta voràgine que ens inunda i per conèixer-se millor, en tota la seva amplitud, en tots els seus extrems, necessitem el silenci per trobar-nos a nosaltres mateixos, millorar les nostres actituds, els nostres pensaments, recuperant el nostre poder en nosaltres mateixos. Si ens estimem, ens acaronem, ens reconeixem, el nostre entorn canviarà.

Et regalo aquesta imatge que vaig realitzar a l'estany de Banyoles en un dels meus habituals passejos, ja que és un lloc que té molta màgia per a mi i em despren molt bona energia  i que t'ofereixo perquè pensis amb i per a tu.

T'afegeixo unes preguntes, a les quals m'agradaria responguessis, mitjançant un breu comentari al final de la pàgina. Les xarxes socials ens serveixen per compartir i si així ho fas, serà un regal per mi, conèixer que altra gent em llegeix.Gràcies pel teu comentari.Posa un Coach en la teva vida

Què et suggereix aquesta imatge?
Com et sents en mirar-la?
Connectes sovint amb el teu interior?
Saps observar i fluir?
Escoltes el que et diu el cos?
Fas cas de la teva intuïció?

Montserrat

SER o TENER 
 
En estos días se habla mucho de la  palabra crisis y todas las consecuencias que ello implica. Hasta la fecha muy poca gente se ha planteado si era más importante  SER  que  Tener y así hemos llegado a donde estamos. Nos encontramos con gente que ha perdido el norte, que desconoce la importancia de los valores y solo quiere tener, tener y tener sin importarle para nada si en su camino tiene que pisar a alguien, o manipular sin ton ni son a la gente de su alrededor, con el fin de conseguir sus propósitos,  que es acumular objetos materiales que no le proporcionan nada, una vez los ha conseguido.

Coaching, Motivación, Acción

Debemos pararnos, observar atentamente, escuchar y simplemente SER, dejar atrás esa vorágine que nos inunda y para conocerse mejor, en toda su amplitud, en todos sus extremos, necesitamos del silencio para encontrarnos a nosotros mismos, mejorar nuestras actitudes, nuestros pensamientos, recuperando nuestro poder en nosotros mismos. Si nos amamos, nos mimamos, nos reconocemos, nuestro entorno cambiará.

Te regalo esta imagen que realicé en el lago de Banyoles en uno de mis habituales paseos, ya que es un lugar que tiene magia para mi y que te ofrezco para que pienses por y para ti.

Te añado unas preguntas, a las cuales me gustaría  respondieras, mediante un  breve comentario al final de la pagina. Las redes sociales, sirven para compartir y si así lo haces, será un regalo para mi.

¿Qué te sugiere esta imagen?
¿Cómo te sientes al mirarla?

¿Conectas a menudo con tu interior?

¿Sabes observar y fluir?
¿Escuchas lo que te dice el cuerpo?
¿Haces caso de tu intuición?

Gracias por tu comentario.  
Pon un Coach en tu vida
Montserrat

I a tu, qui et cuida?

L'origen d'aquest post, és a causa d'un fet que m'ha passat aquest matí quan anava cap a l'oficina. Estava esperant que el semàfor es posés en verd i al meu costat tenia a un home d'uns quaranta-cinc anys, a l'altre costat de la carretera en un altre semàfor, un home ha saludat el que estava al meu costat i ha esperat que aquest travessés la carretera per fer el camí junts. Doncs bé, en aquestes se saluden i un li diu a l'altre:

- Hola que tal, com aquestes, quant temps sense veure't?. l'altre respon - molt bé.

Llavors el primer comenta i la teva vida com va ?.

Bé, bé, li diu l'altre. No content amb la resposta li pregunta: - tu, ¿et vas separar veritat?

i l'altre respon: - doncs si.

El primer home li diu, jo també acabo de separar-me i volia fer-te una pregunta:
- ¿qui et cuida?

M'ha agradat el que l'altre li ha respost, - ¿amb aquesta pregunta, que és el que vols saber?

Doncs, qui et cuida, qui renta la roba, fa el menjar ...

L'amic li ha dit, " Jo em cuido sol".

Deixo el tema aquí, ja que he decidit accelerar el meu pas i deixar a aquests amics que acabessin de comptar les seves coses i he pensat que a la tarda, escriuria al meu blog per fer-vos una o dues preguntes:

Et cuides sol / a o necessites algú que et cuidi?

Tu penses  que cuidar és, menjar, planxar, etc o cuidar és , conèixer-te, interioritzar el que sents, buscar a la teva essència, millorar la teva autoestima, saber qui ets, que és el que vols, com ho fas ...

Doncs aquí us deixo les preguntes i si tens la resposta, m'agradaria que fessis el teu comentari al final d'aquesta entrada. M'interessa conèixer les vostres opinions al respecte.

• Estàs bé amb tu quan estàs sol / a?
• Sents que necessites a un altre / a per a ser feliç?
• Vas a on vols o et porten?
• ¿El silenci t'incomoda?
• Fas realment el que t'agrada?
• ¿Escoltes les teves emocions o fuges d'elles?

Saps realment que vols o et deixes portar per les circumstàncies?

La teva Coach

Y a ti, ¿quièn te cuida?

El origen de estas lineas, es debido a un suceso que me ha pasado esta mañana cuando iba camino de la oficina. Estaba esperando que el semáforo se pusiera en verde y a mi lado tenia a un hombre de unos cuarenta y cinco años , al otro lado de la carretera en otro semáforo,  un hombre ha saludado al que estaba a mi lado y ha esperado a que éste cruzara la carretera para hacer el camino juntos. Pues bien, en estas se saludan y uno le dice al otro :

- Hola que tal, como estas, cuanto tiempo sin verte?

el otro  responde -  muy bien.

Entonces el primero comenta  y tu vida cómo anda?

Bien, bien, le dice el otro

No contento con la respuesta le pregunta  :

- tu, ¿ te separaste verdad?

y el otro responde

-  pues si.

El primer hombre le dice, yo también acabo de separarme y quería hacerte una pregunta:

- ¿quien te cuida?

Me ha gustado lo que el otro le ha respondido,

- ¿ con esa pregunta , que es lo que quieres saber?

Pues,  quien te cuida, quien lava la ropa, hace la comida...

El le ha respondido, me cuido solo

Coaching personal

Coaching generativo

Dejo el tema aquí, pues he decidido acelerar mi paso y dejar a estos amigos que terminaran de contarse sus cosas  y  he pensado que por la tarde, escribiría en mi blog para haceros una o dos preguntas:

¿Te cuidas solo/a o necesitas alguien que te cuide? 

Tu piensas que cuidarte es , comer, planchar, etc o cuidarte es conocerte, interiorizar lo que sientes, buscar en tu esencia, mejorar tu autoestima, saber quien eres, que es lo que quieres , cómo lo haces ...

Pues ahí os dejo las preguntas y si tienes la respuesta, me gustaria que hicieras tu comentario al final de esta entrada. Me interesa conocer vuestras opiniones al respecto.

¿Estás bien contigo cuando estás solo/a?

¿Sientes que necesitas a otro/a para ser feliz?
¿Vas a dónde quieres o te llevan?

¿El silencio te incomoda?
¿Haces realmente lo que te gusta?
¿Escuchas a tus emociones o huyes de ellas ?
¿Sabes realmente que quieres o te dejas llevar por las circunstancias?