Cal tenir molt de respecte per tractar un tema com aquest i això ha comportat que s'hagi obert la capsa de Pandora i tot s'hi val. A partir d'aquí el tema és recurrent en tots els mitjans televisius, radiofònics, digitals i és pretén en certa manera fer prendre partit a favor d'un o de l'altra.
No senyors i senyores, així no.
Amb aquest programa, s'estan obrint fronts que mai més es tancaran i a mi de tot plegat els que em preocupen són els fills que han hagut de viure i viuen una situació com aquesta, que els marcarà de per vida. Jugar amb aquests temes és perillós i en cap cas la frivolitat hi ha de tenir lloc.
Cal dir també que l'experiència personal de cadascú és individual i la realitat que percep també ho és, depèn de molts factors, de l'educació rebuda, de l'entorn, les creences i d'altres.
Pensem sinó quan anem amb grup a veure una pel·lícula i després en parlem entre nosaltres. Oi, que tots tenim la nostra visió particular dels fets del que hem vist?, això mateix passa amb els nostres rècords i les nostres vivències.
Ni el bo és tan bo ni el dolent és tan dolent.
També, com ja sabem els records són imperfectes i recordem determinades coses i fets. Els nostres records, podem dir que són selectius i fets a mida. A vegades oblidem el que no volem recordar perquè ens porta a moments viscuts que no volem i no ens agraden i també magnifiquem fets o realitats distorsionant una mica la nostra memòria d'aquella realitat. Els nostres records en cap cas són exactes o coincidents del moment o experiència viscuda sinó que mitjançant la nostra memòria els reelaborem quan els recuperem.
Amb tot això el que vull dir és que aquest tema, el maltractament, no es pot tractar de manera frívola, sinó que cal anar molt amb compte del fet que no es faci més mal que bé, obrint la capsa de trons.
El meu profund respecte per totes les persones que en un moment o altra han patit maltractament sigui la causa que sigui i el meu reconeixement per tothom que n'hagi sortit reforçat i empoderat per saber dir No quan és No i hagi pres la decisió adequada en temps i forma.
M'agradaria de tot plegat que en poguéssim treure quelcom de positiu que reforci més i més l'autoestima i confiança de cadascú. Ara bé, cal anar molt amb compte a magnificar i fer espectacle de la tristesa, angoixa i desesperació viscuda en un moment determinat. Les situacions canvien i nosaltres també i això és el que importa. Repenjar-se en el negatiu, penso que no és la millor opció. Cal anar endavant... avui i sempre.
Cuideu-vos molt i sobretot, estimeu-vos per sobre de totes les coses. M'agradarà saber que el meu missatge s'ha entès i que detesto el maltractament en tota la seva amplitud i les consequències que comporta.
La teva Coach.
Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada