I ens varen dir...

Si, ens varen dir que ens quedéssim a casa, com així vàrem fer. I no un dia o dos ni tres, sinó un mes després un altre i així de mica en mica anàvem passant de fase, com quan érem petits i a les classes de catecisme avançàvem als companys companyes si responíem bé la pregunta del mossèn o el sagristà i arribàvem a ser el primer/a perquè ens regalessin una estampeta.

 I nosaltres, vàrem fer tot el que ens varen dir, i tancats dins les nostres cases i pisos, vàrem descobrir que hi havia moltes coses que no necessitàvem per a res i llavors, i aprofitant l'ocasió, molta roba, objectes i altres, varen anar a parar a altres mans, que sí que ho necessitaven.

I aquí i ara, avui, que aviat ja farà un any de l'entrada a les nostres vides d'aquest virus que ens ha pres moltes llibertats, encara mantenim les distàncies, la mascareta, ens rentem les mans, airegem les nostres llars i esperem amb molta recança, que recuperem d'una vegada per totes, tot allò que ens ha pres, aquesta pandèmia.

A més de vides, el Covid 19, ens ha tret el contacte físic que tots els humans necessitem per al nostre equilibri emocional. Ens manquen les abraçades, l'estrenyiment de mans, aquell peto a la família, als amics/gues, ens hem quedat buits de contacte i el necessitem per poder seguir les nostres vides diàries. Les nostres relacions familiars i personals, també han quedat estancades, estem confinats dins el municipi i els que tenim persones estimades fora no les podem visitar ni estar amb ells, encara que sigui amb la mascareta posada.

Serveixin aquestes ratlles per desitjar-vos que sigueu curosos amb les vostres accions diàries i que mantingueu totes les normes , rentar mans, mascareta, distància i que reforceu el vostre sistema immunitari per fer una barrera al bitxo aquest, que ens ha canviat la vida. 

Volem recuperar la nostra llibertat per tornar a abraçar, petonejar, ballar, cantar, saltar i tornar a tot allò que ens omplia la nostra vida de felicitat. I sobretot, encara que sigui amb la mascareta posada, cal que saludem a les persones que ens trobem pel camí, un Bon dia no fa mal a ningú i potser fins i tot a algú li canviarà el dia. Que la teva mirada enraoni, somrigui i digui a la persona que tens al davant, et reconec i et saludo, tu ets tu i jo sóc jo i estem en aquest món per aportar el nostre granet de sorra.

Bé, amics i amigues que em llegiu de tant en tant, m'agrada saber de vosaltres i que m'expliqueu les vostres inquietuds, així mantenim aquest contacte, ara com ara, a la distància.

Us abraço virtualment.

Montserrat