Pages

Dimecres, 3 de Juny 2020

Després d'aquesta pandèmia, el conseqüent confinament, la desescalada, la fase 1 i la Fase 2, no demano gran cosa.

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

Miquel Martí i Pol


M'agradaria tenir la facilitat de paraula per escriure bells poemes com aquest, que en poques paraules diu i expressa molt.

Ara en aquests moments, tinc necessitat de poques paraules, de molt caminar per allà on vagin  les meves cames i el meu cotxe, de respirar a l'aire lliure si pots ser sense mascareta, veient el verd dels camps i boscos i el blau dels del cel i del mar.

Demano, ben poca cosa i amb això, ja sóc feliç.

Que tingueu un bon dimecres, i seguiu cuidant-vos.

La teva Coach de Vida
Montserrat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada