Efectes de la pandèmia
Pensar que en aquests dies s'han posat un milió de sancions per sortir a comprar, a passejar, etc.. i que el número de tests que s'han fet als nostres sanitaris,no arribi de bon tros a aquestes xifres, és quelcom que fa rumiar una mica.
Contrasentits d'aquest país, que ens ha retingut a casa confinats i a on és més important obrir els bars i cafeteries, que obrir les escoles, la cultura i altres. On és més important comprar material militar que apujar el sou dels sanitaris que emigren per obtenir uns sous decents i acord amb els seus estudis.
Contrasentits d'aquest país, que ens ha retingut a casa confinats i a on és més important obrir els bars i cafeteries, que obrir les escoles, la cultura i altres. On és més important comprar material militar que apujar el sou dels sanitaris que emigren per obtenir uns sous decents i acord amb els seus estudis.
A part d'això també ens anem acostumant a una manera completament diferent de relacionar-nos, on el fet d'abraçar i petonejar a la nostra família els nostres amics, ja són figues d'un altre paner.
Cal que ens relacionem a la distància i amb certa temença pel que pugui passar, cal compensar aquesta manca de contacte amb mirades, gestos i molt llenguatge no verbal.
De resultes d'aquesta pandèmia hem perdut aquesta manera de saludar i caldrà integrar noves maneres de salutació a les nostres vides.
Encreuar els braços, saludar amb el colze o amb el peu, ajuntar les mans com sí preguéssim, ajupir el cap en senyal de respecte i per sobretot, la mirada i un somriure. Penso que la mirada diu molt del que volem expressar, no cal que aquesta sigui massa llarga per no envair l'espai individual, però si una mirada que digui "Estic aquí amb tu". Recordem que un somriure a la cara, obre moltes portes, ja diuen que el somriure" és la única corba que ho redreça tot".
Res més per avui, un somriure i una abraçada virtual per aquesta nou dia que anem a viure.
La teva Coach de Vida
Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada