Lluna Plena

30 Agost 2015.

Ahir, en tant que la tarda començava a fosquejar, ja s'albirava una lluna esplèndida que feia embadalir. Més tard, ja de fosques, la seva brillantor i el seu somriure, il·luminava tots els espais que des de el balcó de casa, podia veure.

nit de lluna plena

Aquest matí, he pensat que penjaria aquestes fotos , que reconec que m'agrada fer fotos i em solen quedar força bé tot i que amb la meva amiga "lluna" no me'n surto, sempre em queden fosques i no és percep, el que jo veig amb tota la seva esplendor.

Aqui teniu un poema de la Joana Raspall, que parla de la lluna i que vull compartir amb tots vosaltres, per acabar d'arrodonir el post. He rebut un comentari al meu post i vaig a canviar el nom de l'autora del poema, ja que el text correspòn a Nuria Albò.

LA LLUNA

Ahir, quan tothom dormia
la lluna va anar a fer un volt.
Va trobar quatre estrelletes,
va sentir xutar un mussol
i es va gronxar amb quatre núvols
com si fossin un bressol.

Dormiu, que tot és silenci,
dormiu, nens petits del món.
Que ja us vetllen les estrelles,
la lluna i el rossinyol.
Tanqueu els ulls ben de pressa
perquè s'hi aturi la son.

Nuria Albò,

I bé, amics llunàtics i no tant, que sigueu feliços i espero de vosaltres un somriure quan ens veiem.

La teva coach en Valors i Emocions

Montserrat